MALLORCA 312

L’aventura, perquè aquestes coses sempre són aventures es comença a forjar ja fa anys quan en Raül i Burgstaller parlen meravelles de la primera vegada que van fer aquesta pedalada. Va ser tan èpica la seva aventura que de la nit al dia van passar a “pertànyer” a la Mallorca312. Després van venir diverses participacions seves: El WR en tàndem de Raül i Enric; el dia que el Roger va decidir tirar-se de la bici per no haver de continuar pedalant XD; la heroica participació de Marta Muixí l’any passat…

DIJOUS/DIVENDRES
A mi em venia molt bé aquesta prova a la preparació i per descomptat que si era anant amb aquesta gent, no m’ho pensava gens. I dit i fet. La festa comença el seu patró habitual de cada any. El Dijous, Raül i Marta amb el tàndem, Farreti i Pau amb bici i carretó darrera, surten des de Manresa. Jo que treballava fins les 6 de la tarda, surto des de Rubí i quedem a un bar (com no!) a la sortida de Martorell. Quan arribo al punt de trobada rebo un watsap dient que surten una hora tard. Cap problema, tinc un bar a prop. A més El Farreti havia decidit fer pota portant la bici frenada i tot i així seguint al grup amb el que em donen temps a fer un entrepà (bé, és broma. Just quan me’l serveixen, arriben. Temps de fer una cervesa i continuar junts fins al port)

Ja som al vaixell i tenim unes quantes hores de viatge i unes poques de son (jo al final dormiré només 4). Puntualment a les 7 atraquem a port a Palma i una mica més i ens han de fotre fora, doncs som el darrers. Sortim de Palma travessant tota la illa pel centre direcció a Platja de Muro. Són una mica menys de 60km però amb Marta i Raül al Tàndem tibant de tots, arribem en 2h justes (més la parada per fer un entrepà a mig camí, que no havíem esmorzat!). A les 11 ja hem recollit dorsals, he conegut a Xisco “l’ànima màter” de tota aquesta festa que m’ajuda de seguida a resoldre el problema amb el meu plat que em patina la cadena (jo pensava que em passaria tot el dia buscant un plat de recanvi i en 2 minuts ja tenia un de nou). Ara toca passar el dia de relax i preparar-se per la passejada de dissabte.

DISSABTE – Mallorca312
Son les 5 del matí i ja obrim els ulls. Ens espera un dia llarg i hem d’esmorzar fort al bufet de l’hotel. A ¼ de 7, Pau, Farreti i servidora som amb les bicis a lloc per sortir endavant, i així és. Poc després de les 7 comença l’aventura. M’he mirat molt i molt el perfil els dies previs i…vaig cagar la previsió. La meva idea (Il·lús!) era baixar d’11h. Jo pensava que el desnivell inicial seria més suau, doncs passem de 0 a 860m en 50km, però en realitat hi ha trams que em recordaven Montserrat, altres de només un 5%, però llargs i en un repetitiu dent de serra. Les baixades son ràpides i revirades, però tornes a tenir una pujadeta de 4km aquí, una altra de 6 allà que et fan carregar les cames poc a poquet. I així fins al km 140 gairebé.

És la primera pedalada que faig (Farreti també) i ens fa por el anar en grup per inexperiència.  La veritat és que la sortida és estressant, sobretot si surts envoltat de frikis per als que anar a 35-40 km/h és una passejada. Ara una frenada per una rotonda, ara perquè hi ha un baden, ara perquè fem la goma accelerem per tornar a parar totalment 500m després…la qüestió és que ens presentem al km25 a 30km/h de mitjana però amb els nervis a flor de pell i les pulsacions disparades. Fins aquí era recorregut neutralitzat. Ara que comença la pujada ja es pot tirar per lliure. Aquí Farreti ja ha marxat (Pau que va sortir en primera línia ja ni et dic on para) i Raül i Marta sé que fins la part plana no els veuré.

No em sento del tot bé pujant. Veig que vaig massa alt de pulsacions però també vaig molt lent, així que toca intentar mantenir una mica el ritme a costa de les pulsacions. Quan me n’adono que els desnivells no són el que jo creia, ja he gastat molts cartutxos i les cames van una mica pesades. Bé, res que no hagi patit abans…el que sí que feia molt de temps que no patia eren rampes, i ja el dia abans a l’hotel veia que els dits del peu se m’enrampaven, els adductors també a l’aixecar-me d’estar assegut…no vaig donar gaire importància però avui serà important!

Km 70, hem baixat el punt més alt i m’he d’aturar de cop per les putes rampes als adductors (son velles conegudes meves a la bici i fins i tot a la piscina en tirades extrallargues, però ara feia mesos que no n’havia tingut). El que no és normal és que els quàdriceps també es queixen. Això no m’ha passat mai en bici! Paro, estiro com puc (no són fàcils d’estirar els adductors, la veritat) i torno a començar la següent pujada. Venen 70km’s trencacames amb pujadetes i baixadetes de 4-6km’s…i a la primera pujada veig que les rampes tornen 😦

Avui serà un dia llarg! Veig que no puc forçar muscularment el més mínim i queden encara 242 km’s. Molt divertit! Sort tinc que com a bon “globero” porto un tercer plat i això em salvarà cada vegada que les rampes avisen (bé, a vegades ni amb el tercer plat). A empentes i rodolons vaig passant els petits portets. I com a mínim la baixa velocitat em permet gaudir del paisatge, que a aquesta zona val molt la pena! Al 80 veig al Santitant i gràcies a un tuït seu i al watsap amb l’Ara sé que tinc al Raül i Marta 15’ darrera. Res, ja m’agafaran.

Arribo al final de la zona muntanyosa amb una mísera velocitat mitjana de 21km/h. Sé que per el tall de les 14h la mitjana ha de ser de 22,3 i penso que no costarà gaire arribar-hi ara que entro en zona plana…però també patiré per aconseguir-ho. D’entrada a la zona de Palma aconsegueixo contactar un bon grup amb els que comparteixo 20km’s (no molt ràpids, tot sigui dit perquè hi ha molt bon rotllo i quan alguns queden tallats per un semàfor, esperem a reagrupar-nos)…però a la que ve la merdeta de pujada que comença a s’Arenal (només 140m de desnivell en 10km!!!) les rampes tornen al forçar i he de deixar el grup i parar-me a estirar novament. Estic al 180 i ja no tornaré a enganxar-me a cap grup en els 132km’s que queden.

Toca patir, passejar, mirar i escriure watsaps…el que sigui per distreure’t. Encara que la meva companya Ara no ho vegi, en aquests moments de patiment tenir el seu contacte i els seus missatges d’ànim, donen un plus de “piles”. És una forma de desconnectar momentàniament del que estàs fent i aquests km’s que estàs pendent de que et diuen i que respons sembla com si no comptessin.

Cada vegada que em passava algun grup feia l’esforç…però no hi havia manera. Aquella pedalada que et permetia entrar…és la que et donava rampa novament. De tant en tant em veia obligat a posar-me dempeus a la bici per estirar adductors, de tant en tant ni així i tocava aturar-se a estirar novament (5 vegades més ho vaig fer al llarg del dia). Aprofito les baixades per acoplar-me (porto la barra aero) i així aconsegueixo agafar momentàniament alguna roda, però no és el meu dia i al més mínim canvi de desnivell, ni que sigui pla, no puc seguir a ningú.

Lògicament amb les rampes que porto, bec tant com puc (a alguns avituallaments un parell de coles a més d’omplir els 2 bidons que porto amb isotònica) i menjo bastant bé. Però m’aturo el mínim possible perquè sé que vaig al límit del tall de les 14h. Cada poc vaig fent memòries al GPS recalculant momentàniament quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final per poder entrar en temps. Això darrer em permet no despistar-me, doncs quin pal seria estar patint el que estic patint i arribar a meta fora de temps (sí, Santitant, vaig pensar en tu i en Xerta :D)

Crec que era sobre el km 220, que en una d’aquelles llargues rectes on la gent em passa com esperitats (sí noi, no entenc que collons fèieu allà darrera si podíeu anar aquí a 45km/h!) sento un crit del Raül. Ja m’han caçat XDDD. Res canviem 4 paraules perquè veuen que vaig petadíssim i ens retrobem al següent avituallament. Marxo abans que ells dient-los que estic al límit del temps de tall i continuo el meu viacrucis. Poc després ens tornem a saludar quan em passen i vaig fent via. Poc he parlat del recorregut perquè la veritat no anava tan sobrat com per gaudir-lo al 100%. La part inicial és preciosa. La part de Palma…mira, visites una ciutat i passes tant per avingudes amples com per zones estretes on si vas en pilot la gent ha d’anar més en compte. Un cop surts d’aquí, el mateix. Carreteres amples, de cop regires per alguna cosa que sembla un polígon i ja estàs a una carretera secundaria…i així durant molts km. De tant en tant ve alguna brometa, com arribar a Porto Cristo, km 260 i veure una PARET de 160m al 16% (crec recordar que eren aquestes les xifres). Sort del tercer plat! XD

Bé, jo continuo amb la meva tàctica de cada 15 o 30 minuts recalcular quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final i poso una memòria al gps (ara ho he mirat i vaig fer-ho 10 vegades!). I ja només em queda una pujada. Es la més agraïda, doncs em portarà fins Artà i el seu avituallament del que tant bé m’han parlat. Encara m’hauré d’aturar durant aquesta pujadeta per les rampes…i un darrer cop al baixar cap a la meta (Quan dic que anava al límit…bufff!)

Arribant a Artà sento l’ambient i això em revifa molt. Fa estona que veig que tinc uns 20-30’ de marge per arribar a meta, així que aquí he de fer l’aturada que es mereix. No he deixat encara la bici que ja tinc una cervesa a la ma i em comuniquen que Marta i Raül fa poc que han marxat. I quina sorpresa al trobar-me allà a Didi Senft AKA El Diablo. No puc deixar de fer-me una foto amb ell i viure una mica l’ambient. També està Xisco Lliteras. El felicito en persona per aquesta gran festa que tenen muntada. De veritat que tot i anar molt malament de temps, aquesta aturada era obligatoria. Aquest avituallament té molt de punktrail (bé, la cervesa és sense alcohol, no es pot tenir tot  ;-D) i ara m’importa poc el temps final. Sé que arribaré.

Dit i fet, agafar la bici, enfrontar-me a les darreres rampes (meves i de la carretera), saludar a molta gent que em pasa i em diu que m’afegeixi al grup, però ni puc ni m’importa res. Arribo On Time! Al final passo l’arc de meta en 13h36’37”, el 1297 de 1432 arribats (i molts que segur no van passar el tall. L’any que ve hi torneu!).

Marta i Raül havien arribat un quart d’hora abans que jo, però comptant que ells van sortir molt més tard, gairebé mitja hora em van treure. Pau va fer un temps estratosféric de 9h29’ i Farreti 11h14’.

Després dutxeta i cap a sopar tot i que el cos no estava per festes. Com era d’esperar ens van haver de fotre fora de la carpa XD

DIUMENGE/DILLUNS
Son les 6h40 del matí i ja estic despert (per variar 5h de son). Faig el ronso per baixar a esmorzar a quarts de 8. Quan vaig a marxar arriben Raül i Farreti i torno a esmorzar amb ells. Marxo a passejar i veig que les cames estan millor del que esperava. A les 9 torno a esmorzar, que tinc gana. A les 10 tinc gana i vaig a comprar un gelat. Tinc gana a tota hora XD. Enllestim trastos de l’habitació i cap al migdia sortim en bici i carregats de nou cap a Palma de Mallorca. Son només uns 60km’s…però el Pau té ganes de guerra i em rebenta ràpid. Els hi dic que tirin, que ja vaig patir ahir suficient i no regalo ni un minut avui, que ja arribaré…però resulta que tothom anava més o menys cardat així que baixem el ritme i entre la megapaella amb 2 ampolles de vi que fem a mig camí, la llarga aturada a un bar amb wifi a la platja i cerveses varies, i finalment sopar a Mallorca abans de pujar al vaixell…ara sí que podem dir que estem tots rebentats. No són les 12 que ja estem fent cadascú el nostre niu per dormir i crec que vaig dormir 7h seguides. Dilluns toca baixar del vaixell i sortir tots esperitats per agafar trens diversos per tornar a la feina o a casa…menys jo que desfaig el camí en bici per tornar fins a Martorell, fotre’m un tiberi brutal i agafar el cotxe fins a casa on arribo veritablement esgotat i buit desitjant llençar la bici a prendre pel cul XD

En resum. 500km condensats en apenes 90h i un gran record d’aquest cap de setmana. Són aquestes coses les que fan que valgui la pena fer esport. Acabar o no una prova, fer-ho en més o menys temps del previst no té sentit si no tens amb qui compartir-ho. Gràcies companys!

Pd. Escric aquesta crònica el dia després d’haver tornat a fer una pedalada de més de 300km’s. Amb la mateixa bici i roba, sense ningú que m’avitualli més que benzineres i fonts, sense cap companyia, una mica menys de desnivell, però amb vent continu, a més velocitat que fa 6 dies a la 312…i ni una puta rampa. Encara no sé què va passar fa una setmana, però ara sí que m’he quedat tranquil. Dintre de 6 setmanes sé que rendiré al màxim i quan baixi de la bici de fer una tiradeta com aquestes, tocarà córrer un parell de maratons, però això serà una altra historia 😉

Track y demás 

UT Les Fonts 2.0

Tots els que estem a aquest “mundillo” sabem que hi ha curses i CURSES. Aquesta és de les escrites en Majúscules, negreta i subratllat. L’any passat em vaig estrenar aquí, amb molt poca experiència en ultres i cap en proves per etapes. D’aquella vivència va sortir aquesta crònica:

https://trainingintheclouds.wordpress.com/2014/03/23/ultra-de-les-fonts/

No compto amb els dits d’una ma curses millors que aquesta en relació qualitat preu, ambient, i “bonrollisme” total. Així que aquest any no podia faltar-hi. El mateix dia que van obrir inscripcions vaig apuntar-me. La “família” que aquí s’aplega i l’estranya barreja de patiment i felicitat que es veu a les cares quan s’acaben les etapes dures fan que la Ultra de Les Fonts (O Ultra de Xerta) sigui un imant per als que ens agrada sofrir/gaudir a parts iguals en aquells desafiaments que ens autoimposem.

Dit i fet, el divendres cap a Xerta. Tenia allotjament amb en Santi & Family i uns quants corredors més que vàrem ocupar la casa llogada a Paüls (tot un encert de lloc!). Aquest any tots teníem el nostre objectiu particular. Uns baixar temps, altres com el Dani Camarero acabar-la ja que l’any passat es va haver de retirar per lesió, El Sergi, Montserrat i Cristina s’estrenaven aquí, El Roger venia a córrer la de diumenge com a preparació futura…però crec que al cap de tots estava “la cursa” del Santi, que l’any passat després de patir hores i més hores, va arribar per pocs minuts fora de tall al darrer control…i es va quedar sense el trofeu de poder dir “jo he acabat la UT de Xerta”. Tots hem estat pendents de la seva evolució.

La meva particular ultra ha estat com a esglaó en el camí cap al Doble IM d’Emsdetten. Com que se que de moment les coses m’estan sortint prou bé, no em podia conformar amb repetir el temps de l’any passat, així que em vaig proposar millorar aquells temps en totes les etapes en (per posar una xifra) un 5% aprox. Això donava que havia de fer unes 17h35 totals (2h10’ + 11h25’ + 4h). Com sempre la meva planificació exhaustiva (i malaltissa) de temps de pas previstos a cada pic es va quedar en no res, doncs ni tan sols la vaig imprimir. És un clàssic en mi, planificar i després fer el que em rota. (Planificació caòtica o Caos planificat es podria dir de qualsevol cursa que faci o de qualsevol dels meus entrenaments)

LA NOCTURNETA. 23km i +350m

Els que ja han estat aquí no es cansen (ens cansem! Ara ja ho puc dir amb coneixement de causa)  de dir que aquesta es la més suau amb moooolta diferencia, però com et passis de ritme ho pagaràs la resta del cap de setmana. Aquí toca portar un cardio baixet i no entrebancar-te amb cap branca. Els dies per retallar temps son els dos següents. De sortida vaig forçar una mica per no quedar-me tallat al corriol de pujada i va anar bé, doncs el grupet em permetia “frenar-me” una mica i quan el cardio es disparava una mica més del compte em despenjava fins tornar a ficar les pulsacions al seu lloc i poc a poc tornar a trotar buscant un ritme còmode. Finalment arribo a la meva zona de confort, que en un “asfaltero” com jo és pla i baixada. A aquesta zona em trobo al Raul Koala que ha hagut de deixar marxar a la Marta. Em quedo amb ell una estona, doncs va sense piles de frontal, fins que decideix fer una parada tècnica i com que ja som a prop de la pista final i ja s’hi veurà, marxo endavant. Els 4 darrers km’s accelerant poc a poquet per treure una mica de “carbonilla” de les cames i acabant molt satisfet en 2h08’27”

A meta, trobada amb Dani Camarero, Marta Muixí…, sopar i cap a descansar que les 5 del matí arriben d’hora. A banda, com que els companys aniran arribant a l’habitació amb comptagotes poc podrem descansar fins que tothom sigui al llit. Finalment ens adormiríem passada l’una llarga de la matinada. Tots hem complert els nostres objectius i estem prou satisfets. I la Marta Muixí ja comença a posicionar-se al grup capdavanter.

EL TRAIL. 70km i +4000m

5 del matí despertador. Vestir-nos i baixar volant cap a la sortida. Esmorzar ràpid i toquen 70km’s. Ens desitgem ànims i tots cap al seu lloc.

En si toquen 4 pujades duretes amb 4 baixadetes que, a mi com a mínim, em semblen prou tècniques. Tinc lleugers records de l’any passat, com per exemple el llac al final de la primera pujada o que la segona és molt dura, però totes presenten les seves particularitats i vistes impressionants que et fan oblidar part del patiment (l’arribada el pas aeri per exemple m’encanta i sempre m’aturo a mirar d’on venim). També recordo que només començar la tercera pujada l’any passat vaig rebentar com una rata i que la quarta va ser un calvari. Doncs res, toca veure que s’hi cou avui.

Sortida a les 6 del matí i fins a arribar a Paüls (km 10) es una zona on es pot córrer bastant. Arribant allà avanço a Raul Koala i Marta Muixí. Això em recorda a fa un parell d’anys a Rialp Matxicots on ens avançaríem mútuament moltes vegades per acabar compartint els 19km’s finals. De moment com que estem en zona bastant plana, jo a la meva i quan vingui la pujada ja m’atraparan 😉

Aquí encara feia fresc. El paravents no em sobrava

Comença a clarejar i el paisatge i la companyia que vas trobant et distreuen del que ha de venir per davant. En 2h i poc, a dalt del primer pic. En 3h15’ ja torno a ser a baix a Prat del compte per començar la segona pujada. Vaig molt sencer i torna a ser una zona corrible on vaig avançant gent sense forçar gaire el ritme. Novament a dalt (engrilló) amb una rampa final d’1km al 35% que trigaré 25’ en fer!

Ara, amb les cames contentes comencem a toboganejar (a aquesta zona em trobo al Teres, que va una mica cascat de cames). A meitat de recorregut (km 32 segons el meu GPS però 35 segons la marca de cursa) porto 4h43’. Ja vaig fent números i penso que puc fer millor temps del previst.

Fa estona que vull arribar a l’avituallament de San Roc (km 41), doncs es on l’any passat va començar el meu suplici. Em col·loco allà en 5h40’ i després d’alimentar-me i omplir bidons (comença a fer molta calor). Començo a pujar regulant prou bé (aquests següents 6km’s els faré en 1h30’!) I aquí busco “ajuda externa”, que consisteix en watsapejar amb la dona i amb els amics que hi ha fent seguiment perquè m’expliquin coses. Em diuen que el Santi va prou bè i que les previsions diuen que m’aproparé a 11h :O

Arribo a l’Espina. Punt més elevat del dia…i ara venen 4km de baixada al 20% de desnivell. Això no m’ajuda gens, doncs tinc tècnica zero. 37’ per fer 4km en baixada!!! Però m’és igual doncs ara ja queda “una pujadeta i mitja” com li dic jo doncs és la menys elevada i la que acumula menys desnivell.

He arribat a Alfara en 7h50’, omplo totalment els bidons i bec tant com puc, doncs queden 12km fins al següent avituallament i se que el litre de líquid que porto no arribarà fins allà. Just quan torno a fer via, veig que està arribant la Marta a l’avituallament sense el Raül. Em penso en esperar-la però comprenc que ella ha de fer la seva cursa i jo no li podré seguir el ritme ni en pujada ni en baixada. Així que decideixo tirar i si més no, que la meva referència al davant l’ajudi a forçar una mica més. Començo a pujar molt animat i veig que en molt millor forma que l’any passat. Mentre vaig pujant vaig mirant enrere buscant a la Marta i cridant-la, però crec que va tan concentrada (o potser és el vent) que no se n’adona. Arribar al Coll de Paüls per encarar la baixada cap a La Font Nova es fa en 1h30’ i ara se que pràcticament tot és baixada.

Just abans d’arribar a l’avituallament de la Font nova em passa la Marta que la veritat no va tan bé com voldria…i tot i així em deixa tiradíssim. Quin final que te! A l’avituallament omplo bidons novament i encaro la darrera pujada. Ara sí el meu terreny: “Pistarraca!” Començo a baixar amb la idea al cap d’apropar-me al màxim a les 11h, doncs les previsions de la web diuen que he de moure’m per aquí. Quan queden aproximadament 4km veig que ho tinc molt a prop però sé que vindrà de segons (200m més o menys son la clau). Arribo a Xerta i m’hi esforço al màxim…però finalment entro en 11h00’28”

Estic en un núvol, doncs he baixat més de 45’ de l’any passat a aquest! Afegit a la millora d’ahir…tot pinta que les 17h30 màximes que tenia al cap ja estan fetes sí o sí. S’hauran de recalcular objectius.

Després de la dutxa i del “repostatge”, toca començar a mirar referències i temps de pas dels companys que tenim per darrera. Amb la Cristina, que s’ha retirat, ens passarem tota la tarda atents a l’evolució del Santi i la Montserrat que son els que van més al límit. Al Santi l’acompanya el Pau, que sabem que és un punt a favor, però la Montserrat va ratllant els temps de tall perillosament.

Finalment Santi va amb més de 30’ de marge i tot i que ha patit durant certs moments del dia, ara sabem que arribarà a temps. La Montserrat desgraciadament és tallada a la Font Nova i la baixen en cotxe. Veure l’entrada de Santi a meta aquest dia és una de les imatges que quedaran gravades d’aquest cap de setmana!

Un dels millors moments del cap de setmana!

Ara sí, quan arriba la Montserrat, ja podem anar tots a descansar que les 7 del matí arriben molt d’hora quan estàs trinxat!

Tot i així, son les 3 de la matinada i m’he desvetllat. El meu cap no para de fer números i decideixo jugar fort. Ho arriscaré demà tot a una carta i faig un pla d’atac per intentar ser sub 17h en el global. Això suposa, després d’haver rebentat la meva marca de l’any passat de la llarga (i teòricament estar més cansat), tornar a millorar la de diumenge en més de 20’

LA CURSA. 27km i +1650m

Dit i fet. Objectiu, sub 3h51’, per tant no puc parar als avituallaments així que torno a agafar la motxilla amb els 2 bidons i avituallament propi (2 gels de cafeïna que ahir no vaig fer servir i 2 paquets d’oreo que son el meu avituallament preferit). Deixo el mòbil també al cotxe per no perdre temps fent fotos ni watsapejant 😉

Sortida i a tope (quan dic a tope, és a tot el que puc donar amb l’estat de les meves cames). Se que al cap de 5km si arribes al mig del grup, es munta un embús considerable i aquí s’acabarien les meves possibilitats de fer sub17h. Pels pèls, i corrent amb gent que no em toca passo aquesta zona sense problemes excessius. Ara a no adormir-me i a tibar fort en pujada i intentar no perdre gaire en baixada. Cap al km8 em trobo a David Preñanosa que serà una gran referència i ajuda les següents hores. A les pujades el segueixo. A les baixades marxa. Però com que no paro als avituallaments, ens tornem a reagrupar. A les 2h29’ ja sóc al punt més alt. Tinc 1h21’ per fer els 12km’s que queden i començo a forçar la màquina. Arribo a l’avituallament de la Font Nova i continuo sense prendre res a tota merda. Dani m’atraparà quan queden 4 km’s i un cop arribats a la part més plana m’espera per tirar de mi. A aquestes alçades, marcar-se km’s per sota de 5 i la recta final a 4’30” per a mi és una bogeria, però se que tinc el sub 17h a les cames…finalment entro a meta en 3h49’52”

I sí, aconseguit: 16h58’47” i posició 42

El millor de tot es que he gaudit cada segon i cada metre del recorregut, de la pre i de la post cursa. De l’any passat tinc el record del patiment durant gairebé la meitat del recorregut. Arribar a acabar la llarga i tenir un malestar en tot el cos que no em deixava menjar, beure…buidor total. Aquest any he sabut dosificar-me i he pogut gaudir a tota hora, xerrant amb la gent amb que compartia recorregut, aturant-me a mirar el paisatge i intentant gravar mentalment tot el possible per assaborir-lo durant molt de temps.

Se que tornaré!

No em vull oblidar d’escriure unes paraules per els organitzadors, avitualladors, cuiners i cuineres, controls de pas, tota la gent implicada…SOU MOLT GRANS I SOU UN 90% DE L’ÈXIT D’AQUESTA CURSA I DE QUE VULGUEM REPETIR ANY RERA ANY. GRACIES. MOLTES GRACIES.

Balanç 2014

Doncs ja ho tenim aquí. Mentre espero per córrer la SS d’Oviedo aquesta tarda m’ha donat per revisar el meu any atlèticament parlant. Content, satisfet, feliç…son els primers adjectius que defineixen aquest any en general. Puntualment tinc curses on la satisfacció ha estat màxima.

Tinc la gran sort que el meu objectiu es llevar-me i poder entrenar cada dia!

Les curses que acaben o que es troben al mig d’una preparació específica son esglaons intermedis no un objectiu en si mateix. Per això quan m’he de retirar com va ser a la Ultra de la Vall d’Aran (primera retirada en 8 anys) per lesió…Don’t Worry, Be Happy!
Si a la darrera prova de l’any com les 24h de corredors.cat he de rebaixar el llistó a les 15h., i caminant molt i descansant més del que voldria. m’he de conformar amb 175km…Smile one more time!
O trobant-me en el millor punt de velocitat dels darrers anys arribo a la Marató de Sevilla i als 5km les cames em comencen a fer un mal inexplicable (no hi ha cap IM que hagi acabat amb tant de mal com a aquella marató) i això m’obliga a arrossegar-me els darrers km’s, el meu pensament enlloc d’enfonsar-me es: «Quin entrenament tant collonut serà aguantar aquest patiment fins a meta»

I al contrari, quan, com a la majoria de reptes d’aquest any les coses surten rodones:

• Ultra de les Fonts a Xerta (Pell de gallina! Ja estic inscrit per l’edició de 2015. No em coneixia amb un format de 3 dies, amb poca recuperació i sensacions molt millor de l’esperat. 18h20’51» a batre aquest any vinent)
• Marató Zegama-Aizkorri (Tot i patir durant 7h amb neumàtics llisos que em van fer fotre’m trompades i més trompades, ja puc dir que ho he viscut des de dins. Impressionant!)
• Ironman de Vitoria (Primer test amb la cabra i amb nota. I una marató per emmarcar. Marca personal en IM 10:51:14 amb marató en 3h47)
• Half Infern de Balaguer (Cada vegada que vaig a Balaguer acabo contentíssim amb l’organització. Si a més es per fer la brutalitat que suposa l’infern, More km, more fun!)
• Ironman de Calella (Ja més rodat amb la cabra, circuit pla, sector acabat en 5h18′ i Marató en 3h49′ per tornar a fer MP amb 10h39’11». El curiós es que al dia següent podia tornar a entrenar)
• 50km en pista de Terrassa (Marca personal amb molt bones sensacions. 4h06’40». I segon classificat!)
• 100km Spiridon Catalan (Segona cursa que faig de 100km…i sense saber com, acabo al podi. 3a posició i 8h53′)
• Ultra de Collserola (Continuem sumant km’s i aprofito per «puntejar» totes les pujades que pugui obviant el millorar la posició. Només volia «pupa» a les cames com a «brick in the wall» de la preparació; 9h32′)
• I finalment les 24h de Corredors.cat: Tenia al cap la xifra de 200km (alguna has de posar) i em veia preparat per fer-los. Tot perfecte a les 6h, molt millor que perfecte a les 12h (sense forçar pulsacions, milloro la meva marca de 12h en 9km deixant-la en 124,6km). Fer el que em quedava en les 12h següents semblava a l’abast de la ma…però els turmells van dir prou. Es van inflar a les 5 de la matinada i no podia ni flexionar-los. Córrer era impossible i vaig decidir (crec que va ser un error) marxar a descansar al cotxe. Una aturada de 3h i tornar a baixar a pistes per fer 10 tristos km’s en 3h (ja posats a escollir xifres i havent passat la 4a marató, volia fer 175) i una altra hora menjant com un posés i aprofitant per xerrar amb els amics, fer fotos, etc. etc. Al final entrada a meta sabent que l’any vinent tornaré a buscar els 200km’s…o potser ja no em conformaré amb aquesta xifra i voldré la cinquena marató

Doncs com deia, quan les coses surten rodones, tal com passo la meta, poso la creueta i ja penso en la següent i aquest any, amb més de 1000km correguts només en curses ja puc dir que la llarga distancia «em posa». Ara toca recuperar-me de les 24h, començar a fer mooooolta bici i millorar la natació (fa 2 setmana vaig fer 2h nonstop amb 5650m totals i les rampes tot i que no desapareixen, si que venen més tard). La cursa faré una baixadeta (comptant que aquest gener faré una o 2 maratons, aquest serà el nivell de la baixada) i poc a poc anar adaptant la preparació de cara al veritable objectiu que es al Juny a Emssdetten

100km de Saint Esteve. Spiridon Catalan

Ni se’m passava pel cap fer una crònica d’una cursa de 100km i menys quan estem parlant de 10 voltes d’anada i tornada per el mateix camí d’un circuit de 5km de llargada, però la veritat es que a mida que avançava la cursa em va ajudar molt a passar els mals moments el plantejar-me aquesta crònica.

Mai m’hauria imaginat que arribés un punt on canvies el plantejament inicial i comencés a “farolejar” amb un altre competidor a veure qui dels dos tenia més cames o més cap. I quan ho comences a fer als 40km, tens moltes hores i molts km’s per plantejar-te que carai fer.

Arribava a aquesta cursa de 100km amb el bagatge d’haver-ne fet una de 100km fa gairebé 1 any i mig a Santander i anteriorment les 12h de Corredors.cat en pista on vaig fer 115,5 km.

La meva participació a l’Spiridon Catalan era (ha estat) com a preparació per les 24h en pista de Corredors.cat de dintre de 6 setmanes (on se m’ha ficat al cap intentar 200km)

Arribava amb aquesta poca experiència però amb la confiança d’haver fet una bona cursa fa 3 setmanes a Terrassa en els 50km en pista i havent-me provat dissabte passat fent 43km a molt bon ritme i molt còmode.

Però (sempre hi ha un però) portava 10 dies amb una molèstia al dit petit del peu esquerre que jo creia una butllofa i que quan vaig descobrir a 2 dies de la cursa que era una petita infecció (provocada per alguna ferideta, una punxa…) ja no podia fer-hi res per arreglar-lo. Tocava sortir a córrer i “verlas venir”

Amb en Manuel Arijon arribem a l’hotel el divendres tarda i anem a veure a l’organització, que son un encant. Casolà, casolà. Es com una punktrail, però sense desnivell i sense cervesa XD

Agafem el dorsal que ja teníem reservat per correu i per el que encara no havíem pagat. Ho fem allà. 30€. (Als que classifiqueu curses en funció de preu per km, això son 0,33€/km). Després anem a la pasta party que consisteix en una amanida senzilleta i espaguetis però repetint fins a rebentar. Al sopar coneixem corredors de tota espanya i algun francès. Xerrem amb uns i altres i com sempre la sensació que ens queda a Manolo i a mi, es que tothom corre molt XD

Anem a l’hotel a preparar catxarros, descansar d’hora i a les 6 despertador per començar la jornada. Tornem al punt de sortida i tenim l’esmorzar preparat per tots els participants que vulguin a una gran taula familiar. M’encanta aquesta ambient. Xerrada novament amb uns i altres, arriba Paris Canals (que ja es la seva 8ena participació aquí i es com de la casa) i poc a poquet comencem a preparar-nos per la llarga jornada.

Planificació? Doncs al cap tenia sortir a 4’50” – 5’ el km i amb unes pulsacions entre 130 i 135. Se que el circuit no es pla i les pujadetes passaran factura al llarg del dia així que no em preocupo molt si pugen una mica més o baixo el ritme en aquests trams. La qüestió es que cada volta ha d’anar sortint al voltant de 48 a 50’ per deixar calaix per quan vingui l’inevitable defalliment. L’objectiu al cap era intentar 9h10’ (5’30”/km de mitjana)

SORTIDA

Doncs la sortida es còmoda i la temida pujadeta no apareix per enlloc. Al km3 comencem a baixar, i la veritat es que baixa bastant. Ok, ara se on tocarà patir, a la tornada sempre. La primera part es per dincs de Saint Esteve, sortim a un caminot mal asfaltat entre vinyes i arribem a l’entrada de Baho. Allà una recta per dins de la població i arribem a un pavelló on entrem a avituallar-nos i on apunten el nostre pas (control de xip manual total)

I toca tornar per el mateix lloc. Tot i que el recorregut no està tallat al trànsit el camí que comunica les dues poblacions es massa de cabres com perquè hi tinguem molèsties en aquest aspecte. Quan apareix algun cotxe, es ell el que espera el millor moment per avançar, però ningú s’estressa.

La tornada com dic ens fa fer un parell de pujadetes, d’uns 500m que deuen ser d’un 4-6%. Un cop a dalt tenim 3km’s relativament plans fins al punt d’inici. Allà ens apunten dorsal i entrem a l’avituallament on tenim el suficient (res de barretes; fruits secs, fruita, xocolata..) i aigua, coca cola i taronjada. Aquí tenim també els que hem volgut el nostre avituallament propi i agafo el que em ve de gust a cada moment (estic provant coses per les 24h i portava coses tan rares com torró de coco, massapans, Donuts, o Oreos)

Be, un cop explicat el recorregut no te cap sentit allargar-me en ell. Anem als números:

Primera volta a 4’50”. De llibre. No em preocupa com vaig, doncs el meu objectiu es apropar-me a 9h10’. A la tornada em creuo amb en Paris Canals que va fort, però davant d’ell hi ha dos paios que van volant. Poc després sabria que son de la cursa de 50km.

Darrera d’ell una mica separats venen 2 que el persegueixen. Es una distracció com qualsevol altra veure com creixen o decreixen les distancies entre els capdavanters. No es la meva guerra. La meva es contra el crono i la cosa va prou be, doncs passo la segona i tercera volta a 4’56” i 5’ respectivament. Comptant aturades en 2 avituallaments per volta, la cosa està molt be.

Així que km30 en 2h27’38”. El cardio, la veritat es que va més alt del que volia (poca cosa, però soc molt meticulós en això) i ja començo la volta del km 40, on tindré referència per al pas de la marató. Però quan arribo al 34 veig una cosa que no em quadra. Un dels dos perseguidors del Paris s’ha despenjat bastant i va patint. I porten 35km! Em deu treure uns 2,5km i em miro on ens creuem per veure com va a la següent volta.

Fins ara no m’ha preocupat la meva posició a la cursa. Se que he d’anar entre els 10 primers però no era un objectiu (ara amb les classificacions a la ma se que anàvem els 4, 5 i 6 de la classificació intercanviant posicions). Passo el 40 en 3h18’. Encara per sota de 5 en el còmput total. I torno cap a Baho. Les cames encara van be i el ritme i les pulsacions son bastant constants. I aquí ve la sorpresa. Arribo on m’havia de creuar amb el tercer i veig que va més lent que jo, doncs el trobo molt més enllà. L’acompanya la seva xicota que el va avituallant (es permès a aquesta competició) però te bastant mala cara. Estic arribant al 45 i tinc pensaments impurs: I si…?

Sigui com sigui em queden 55km, que no es poca cosa. Tornant cap a Saint Esteve, fa unes quantes voltes que em vaig tornant amb un veterà que fa els 100km i que te tota la pinta que tingui molta experiència. A les pujades vola. Jo troto poc a poc i l’atrapo al final de les baixades, així que quan estem a una pujada em torna a tenir de referència i em torna a passar. Bé primera decisió del dia. Marxar d’ell. Per molt veterà que sigui (V3), no el vull tenir controlant-me quan vinguin els km’s de patiment de debò. El km50 el passem junts en 4h10’. Al 60 li hauré tret 4’ gairebé.

Però la segona gran sorpresa ve quan arribant al 55 no apareix el tercer classificat. No el trobo fins que arribo a l’avituallament. I està allà assegut!!! :O

Entro m’avituallo a poc a poc per sortir volant i quan surto veig que parla amb els voluntaris que controlen el pas dels corredors i m’assenyalen. I efectivament. Sense dir res, enganxat com una paparra. Ni una paraula. Baixo el ritme, i ell el baixa també.

I aquí venen tot de càlculs i dubtes. Estic en posició de podi. Paris Canals va volant. Aquest era el tercer i ha petat…però ha petat? Perquè estava aturat? Lesió? O es passatger i s’ha recuperat?

Queden 45km, així que haurem d’esbrinar-ho. Al 48 no ha fet el mínim gest de donar un relleu, així que m’aturo a pixar. Son 20” que li deixo, però a la que em poso a córrer, sense forçar, l’atrapo en no res. M’està esperant??? O està lesionat? Doncs si, jo al meu ritme i s’enganxa darrera meu. Arribem al 60 (5h02’) i marxo cap a l’avituallament. Ell no, doncs l’avituallen en marxa. Surto sense gaire presa però tenint-lo controlat en la distancia. I a la que surto del Saint Esteve, me’l trobo aturat esperant-me! La mare que el va parir!!! Però aturat del tot.!!!

Fa veure que estira i a la que passo al seu costat li dic “Allez” i se m’enganxa novament. Durant un moment veig que està més descansat que jo i en un final ajustat se’m menjarà (a l’inici de competició anava com un tret. Te més cames que jo). L’únic que em queda saber es perquè m’espera cada vegada. Que guanya? No ho se, però com que veig que necessita anar darrera meu, no li posaré fàcil. Tal com s’enganxa començo a accelerar. Cap barbaritat. No em poso a 4’15”, però quan ja fa temps que anem movent-nos en 5’30” amb 60km a les camesm canviar a anar per sota de 5’ fa pupa i fa pujar el cardio…i hòstia, no em segueix. Se que no ho puc mantenir gaire estona, però ell no ho sap de moment i segurament ara comença a dubtar. Ara ve baixada i em deixo caure cap a l’entrada a Baho…i Crac! Rampa a l’adductor! Merda! Es la meva rampa preferida. Ens coneixem molt be i se que no puc fer més que patir una estona, caminar amb dolor una altra i començar a trotar novament poc a poc. Ell passa, marxa a l’avituallament…i allà que me’l trobo esperant-me. Apa, tornem a començar.

I aquí vindrà la segona revelació del dia. Veient que ho tinc magre ara que he tingut avisos de rampes, com a mínim que quedi primer de categoria (assegurar el quart lloc) però es quan me n’adono que fa molt de temps que veig al Paris Canals però no al seu perseguidor (el que amb aquest paio anava intentant atrapar-lo a les primeres voltes). Doncs si, resulta que feia moltes voltes que s’havia retirat i aquest tiu i jo ens disputàvem el segon lloc!!! Així que si no passa res estrany estic al podi???

Estem al 76 fent la pujadeta i decideixo baixar el ritme per relaxar les cames. Ara l’objectiu no es ell, sinó que no m’atrapi qui va quart (Al 70 estava a menys d’un quart d’hora de nosaltres)

I poca cosa més a explicar. Aquí s’acaba la disputa personal amb el company francès. El 80 el passo a 2 minuts d’ell i quan ens creuem l’ofereixo la ma i ens la xocarem cada vegada que ens creuem d’aquí fins al final. Per sort veig que ara ja tinc a gairebé 30’ al quart classificat

Poc després torno a enrampar-me i surto del tràngol com puc. Encara i tot, els parcials darrers s’han mogut en 5’30” – 5’40” i ja estic encarant el km85. Quan torni a Saint Esteve, darrera volta. Fa temps, gairebé 40km, que veig que les 9h10’ d’objectiu estan més que aconseguides i a cada volta he anat recalculant el ritme màxim per volta per poder baixar de 9h. Em permeto relaxar-me aquesta darrera volta doncs ja no he de demostrar res. Veig factible les 8h54’ fins i tot, i em centro en no baixar de 6’/km que es el ritme que m’ho permetrà i ho vaig aconseguint per poc. Finalment arribada a Saint Esteve, salutació a tots i cadascú dels voluntaris que tallen els carrers al nostre pas i creuo la meta en 8h53’14”!!!

He millorat en 10”/km el millor dels meus pronóstics, però es que estem parlant de 5’20”/km quan fins ara la meva marca estava en 5’50”/km

Doncs si, fins i tot una avorrida cursa de voltes i més voltes pot donar suc per distreure’t i fer passar els km’s d’una altra manera. S’han de buscar sempre distraccions d’allà on sigui, i en aquest cas la distracció em va venir a veure a mi.

Ah, i amb tot això, no vaig pensar en el punyeter dit infectat. En canvi, conduint cap a casa va començar a cridar i avui m’ha obligat a anar a l’hospital perquè no podia ni caminar i te collons que no sigui per dolor muscular sinó per aquesta merdeta de dit petit. Ara ja està “tractat” i els bessons han ocupat el primer lloc en el podi del turment que es el que toca després de la cursa d’ahir. Així a cada passa recordes el que vas fer 😉

http://www.spiridoncatalan.com/

http://www.movescount.es/es/moves/move44963453

IRONMAN IV

Sona a títol de «pinícula», i si la busques a google la primera noticia que surt és que no es farà aquesta quarta part. Bé, ja m’està bé; perquè jo si que ho he fet; el meu quart Ironman (primer i de moment únic de la franquícia IM)

Em vaig estrenar al 2009 a Calella quan era Challenge; al 2011, el mateix. Després altres «crides» del moment em van fer tirar més cap al mon del córrer i em vaig passar més temps a la muntanya que a l’asfalt, però un bon dia el cap comença a dir que sí, que està bé, però que vol donar un pas més enllà i igual que va venir aquesta crida salvatge de la muntanya, va venir la salvatjada de crida de fer un Doble IM…”y en eso estamos”

Havia de tornar a posar-me el flotador i els manguitos i barallar-me amb l’aigua durant una bona temporada perquè feia molt de temps que no m’apropava a la piscina (Ni agafava la bici!!!). Amb constància, al Juliol va caure l’IM de Vitoria amb molt bones sensacions i resultat, fent marca personal. 3 mesos després apareixia de nou Calella, ara ja com a marca IM (després d’una estranya juguesca comprant la empresa organitzadora i així robant-li la idea inicial a la marca Challenge). Dec ser dels pocs que ha fet un “marca” IM sense haver-se inscrit mai!

Dia D

Les previsions per l’IM eren de pluja cap al migdia amb la qual cosa la bici podria ser divertida. Vaig deixar un paravents a la bossa de transició de bici i un altre a la de cursa així com “manguitos” i compressives per si de cas. No em preocupava excessivament cap d’aquests sectors. Els que em coneixeu ja sabeu que l’aigua, que per a la majoria es un mer tràmit, per a mi es una putada. Encara i tot, vaig descansar molt bé la nit prèvia i a les 6 del matí sonava el despertador. El primer de tot mirar el radar del meteocat; uns segons aturat mirant la pantalla “flipando en colores”. Tot seguit sense dir-li res a l’Ara que es posaria més neguitosa que jo al veure el panorama mostrat, començo a vestir-me i cap a boxes. Abans de marxar, això si, penjo aquest missatge al twiter.

I es ben cert. Venia una tempesta divertida i el pitjor per a mi, que ens tocaria a la part de natació (ni se’m passava pel cap que la organització es pogués estar plantejant, com així era en aquells moments, suspendre aquest sector o fins i tot el mateix IM). Jo havia vingut a fer un IM, no un duatló, així que em vesteixo, esmorzo, em poso el gore i vaig a passejar un parell de km’s…i quins 2 km’s de tempesta!. Hi havia cares de la gent que no sabies si era pluja que regalimava a les seves cares o estaven plorant. Llamps, trons i un aiguat dels que fan fredor. Uns altres, els menys, rèiem. Això es posava interessant de veritat! Arribo a boxes i veig molta (massa) gent que està retirant la bici. Es retiren!!! No m’ho puc creure! Que vens a fer un IM, no un pícnic! Que t’has estat preparant durant mesos i tenies previst patir durant hores! Ara et preocupa la pluja? De veritat que no ho puc entendre!

Jo a la meva. Comprovo que les bosses que vaig posar la nit anterior tapant selló i sabatilles encara fan la seva funció, enganxo les sabatilles amb la goma, deixo les barretes a la bici i omplo el bidó amb isotònic. Cap a les bosses de transició, un sandvitx a cada una i ja he fet el meu ritual de cada IM. Ara cap a l’hotel trotant (més que res per destensar nervis) de basalt en basalt i em torno a ficar al llit una estoneta.

I poc a poc la pluja va escampant! Els pros han de sortir a les 8h30’, jo a les 8h50’ per donar-los avantatge. Més relaxat em poso neoprè al mateix hotel i surto cap “al matadero”. A l’arribar veig que han endarrerit 30’ la sortida per acabar d’eliminar la pluja com a factor de risc. Doncs bé, finalment ni una gota de pluja a la sortida (I molta gent s’havia retirat ja!!!). Molt ben jugat pels organitzadors.

Els diversos grups van sortint i jo sempre amb els meus dubtes. Rampes? Quan em donaran? Tindré a prop una embarcació? “Siempre positifo” XD

Un de cada 5 participants del total es del meu grup de sortida, així que 500 persones sortirem de cop a les 9h20’.

AIGUA

Com sempre, m’escoro a la sortida cap a un costat. Prefereixo fer 10 o 20m de més, que rebre plantofades. Sortida molt més neta del que esperava. Vaig fent la meva i arribo a la boia de gir. El grup s’ha estirat en aquests 200 i escaig metres i giro sense gaire complicació. Tenim una recta de 850 en la que veig que estic nedant còmode. Això m’alegra el dia. No miro temps però veig que la cosa pinta bé. Gir, 100m més i ja som al 1100 aprox…i porto 18’ i escaig! :O

Molt sorprès. No crec estar nedant tant bé, així que o es curt…o portem corrent a favor (i desgraciadament era aquesta darrera). Ara fem un gir i una interminable “recta” de 2350m (i per tant amb una mica de corrent en contra). Aquí com que no veus el destí et limites a buscar la boia groga més llunyana i guiar-te pels nedadors del voltant. Si m’estaven avançant els de la onada següent, que així era, volia dir que no estava malament col·locat del tot. Jo també avançava a pobres desgraciats molt pitjor nedadors que jo! Aquests si que li posen collons! (20 persones van fer més de 2h!)

Vaig bé, però a moments l’onatge em sorprèn i miro a veure si ha passat alguna embarcació a prop (després per declaracions dels guanyadors veig que realment les condicions de la mar no van ser les idònies). I en alguns punts la tempesta ha enterbolit molt l’aigua aportant una capa d’inframon gens agradable per a mi. De no ser per això, m’hauria pogut haver apropat a la meva marca en aquest sector (4’ menys aprox.)

Bé, poc a poquet vaig veient la boia de gir i no tinc gaires fiblades de rampes. Accelero una mica el ritme i arribo al final d’aquesta interminable recta (gairebé 40′ sense un sol gir) i encara cap a la platja. Ja queden només 300m. Toca barallar-me una mica (torna a haver-hi molta gent al voltant i tothom sembla estresat. Gent que es creua 90º davant teu!) i un cop posats peus a la sorra més feliç que un gínjol. I gairebé clavant les previsions.

1h19’ (2’05”/100).

La T1 acceptable per a mi, comptant que m’equivoco de bossa 3 vegades, se’m trenca el cordó de penjar-la un cop fico el neoprè…tot i així m’ho prenc amb calma per poder menjar un sandvitx abans de començar a pedalar.

T1 en 7’32”

BICI

Tocava començar a recuperar posicions. Si tot anava bé, aquest sector seria bastant millor que l’aigua encara que pitjor que la cursa.

Com sempre, sortida massa forçada, però hi havia massa gent al voltant i no volia incórrer en drafting així que avançava cada vegada que quedava en mala posició. Em proposo menjar mitja barra cada 20-25′ i ho acompliré bastant bé. Sobretot aprofito quan quedo en mala posició per algú que m’avança i queda al davant meu. Es un bon moment per menjar amb tranquil·litat. 35,7km/h la primera baixadeta fins al Masnou. A la pujada cap a Calella ja noto que alguna cosa no rutlla del tot. Les sensacions no son bones, i la mitjana menys encara (33,1km/h en aquesta part i 34,3 total)

Ja veia que havia de regular o rebentaria, tot i que veia clar que cap al Masnou teníem vent a favor i de tornada en contra. Baixada i torna a sortir una bona mitja (35,6km/h); bé, millor feeling. Ja sóc al km111 i  ara toca veure com de dura es fa la tornada contra el vent. I si, ho es. 32,5km/h de tornada. I en aquest tram és on començo a cabrejar-me de mala manera. Fa estona que veig grups molt grans, però molt, de ciclistes en pilot. M’avancen, quedo darrera d’ells i em despenjo per menjar i no entrar en drafting. Torno a avançar-los un cop m’he recuperat una mica…però això m’acaba deixant tocadet i al cap d’uns km’s el mateix grup en torna a passar i sant tornem-hi (em passarà 4 vegades amb el mateix grup en uns 50km). Hi ha punts que s’ha de reconèixer que l’ànsia de la marca IM per ficar més participants i conviure amb el trànsit fan que no hi hagi escapatòria (trams de 4m per tots dos sentits) però quan sortim a carretera ampla, veure pilots de 40 persones, i el que és pitjor, amb jutges al costat que només volen fer por, cabreja molt. Jo també tenia vent en contra a la tornada, i com tothom, també m’agradaria mantenir la mitjana de més de 35km/h que portava a la baixada, però he vingut a fer un IM, no una passejada cicloturista.

Així, que entre insults i cabrejos, torno a ser a Calella i sé que només tinc una baixadeta de 15km i tornar 18km cap a boxes. Les piles ja van una mica buides. Aprofito per beure molt i menjar el que m’entra que no és molt a aquestes alçades. Al final deixo la bici a boxes clavant la previsió al minut (Sóc una calculadora en això. Ja ho vaig fer al meu segon IM encertant per segons).

5h18’28” a 33,9km/h

Ràpidament cap a boxes a començar el meu millor sector. Quan estic a punt de sortir a córrer…me n’adono que m’he deixat el GPS a la bici. Torna corrent cap enrere, i tornar a desfer el camí. Sandvitx a la ma i començo a córrer. Objectius, 2: El primer, el de sempre; no caminar. El segon, intentar fer 3h45’ a aquest sector

T2 en 4’46”

CURSA

Ja sóc a la meva salsa. Baixo cap al punt de gir on comencen les 4 voltes. Vaig a bon ritme i em noto còmode corrent a 5 i poc. Ara està posicionada a mig camí per trobar-me-la 2 vegades per volta; això sempre és una gran ajuda i una forma de dividir la marató en petits trams.

No hi ha cap dolor estrany, les cames funcionen i passo la mitja marató a 5’13” de ritme. Esperava poder mantenir una mitjana propera a 5’20” a l’acabar, però sabia que això no seria fàcil. Però comença a no preocupar-me. Hauria d’haver-hi una hecatombe per no fer marca personal en IM (estic tantejant les 10h35’ i tinc de marca personal 10h51’). Entro en aquella zona de “recollida de cadàvers”. Molta, però molta gent ja es limita a caminar. Els que correm sense parar més que uns segons a algun avituallament som la minoria i això et fa passar gent contínuament. És un plus afegit que ajuda a no caminar i a distreure’t. En una prova d’aquestes característiques el “coco” és fonamental. Has de buscar distraccions, fer càlculs, posar punts intermitjos on tornar a revisar com et trobes i establir un nou objectiu de mínims…i en aquestes que ja em trobo acabant la tercera volta, la que jo dic que és la més difícil de totes, doncs la quarta es fa com sigui. Ara la lluita és contra les cames i és el coco el que les ha d’empènyer. El ritme s’apropa a 6’/km, una davallada que no esperava veure però per sort continuo veient molt fàcil l’objectiu de millorar marca en IM (cada un dels 4 que he fet, així ha estat). Hi ha moments, molt pocs, que el cap em proposa caminar una mica. NO! Em nego. Ara toca dividir els 10km en petits objectius. Apa, fins al següent avituallament i allà agafes un got d’aigua. Un cop allà, vinga, que en res surts de l’asfalt es corre més còmode. Ara arribem al gir…toca passar per sota la via i si aconsegueixes fer la pujada posterior sense caminar és que et queden piles….ho fas. Ara saps que quan facis la rotonda d’allà al fons només et queden poc més de 4km’s a descomptar. I poc a poc van caient els km’s…

Ara ja se que no caminaré en el que queda, també se que no faré les 3h45’ previstes . I veig que no faré marca en aquest sector (tinc 3h47’ de Vitòria) però no estaré gaire lluny i només queda preparar-se per entrar en meta amb la millor cara possible. I arriba el moment! Molta animació els km’s finals. Arribo a la rotonda final, desviament cap a la catifa de meta i busco a l’Ara. No vull entrar sense veure-la i fer-li un petó, que ella és la que pateix més en aquests dies d’IM. I per sort la trobo!. Una abraçada, un petó i una ullada al rellotge per veure que baixo còmodament de les 10h40’ i trotant cap a buscar la merescuda medalla de record (i una abraçada del gran speaker Alberto Montenegro :D)

C en 3h49’37”

Temps total 10h39’11”

A. Posición 1432 –  57,5%
B. Posición 883   – 35,5%
C. Posición 526   – 21,1%
Posición Final 679 – 27,3%

TRI-CAMINO DE SANTIAGO

A 3 semanas escasas del Ironman de Calella, por fin tengo vacaciones y voy a realizar junto con mi compañera Ara, un viaje largamente anhelado. El Camino de Santiago
Lógicamente huimos del típico camino con tintes de religiosidad (apóstatas ambos), peregrinación, búsqueda interior y demás chorradas y lo vamos a transformar por mi parte en 8 días de tápering de cara al IM del 5 de octubre y por parte de ella en preparación de base para las 24h de corredors.cat (que yo también correré)
Mañana día 18 comenzaremos en Oviedo acabando el día 25 en Finisterre. Por si alguien quiere los tracks aquí los tiene y a partir de mañana intentaremos ir colgando fotos de estas etapas.

ETAPA PREVISTA 1 OVIEDO-PUMARIN DE TRELLES 133km +2200 Krlos BiciRecorrido Real Extra (10km C)
Yo aprovecharé para Nadar (aun no se si mar o piscina)		ETAPA PREVISTA 2 NAVIA – RIBADEO 31,7km +460 Ara Corriendo FOTOS
ETAPA PREVISTA 3 RIBADEO – LOURENZÁ 28k +800 Krlos CorriendoRecorrido Real FOTOS
Nadaré en la Piscina Municipal de Vilalba		ETAPA PREVISTA 4 Lousada – Vilalba 26,7km +400 Ara Corriendo FOTOS
ETAPA PREVISTA 5 Vilalba – O’Pedrouzo 116km +1575 Krlos Bici Recorrido Real
Yo la acompaño los últimos km’s y despues a nadar en Santiago		ETAPA PREVISTA 6 Cerceda – Santiago 25km +500 Ara corriendo FOTOS
ETAPA PREVISTA 7 Santiago – Negreira 22km +572 Krlos corriendo Recorrido Real FOTOS
ETAPA PREVISTA 8 Negreira – Fisterra 63km +1250 Krlos Bici Recorrido Real FOTOS
ETAPA PREVISTA 8-Bis Fisterra – Faro – Fisterra 15,5km +600 Krlos y Ara Corriendo Recorrido Real FOTOS
ETAPA9 Natación en mar en Finisterre

Al final las etapas no han sido exactamente las previstas, siempre pecando por exceso (como no), pero lo mejor de todo ha sido que hemos disfrutado y entrenado al mismo tiempo. ¿Que mejor combinación?

En total en 8 días:
A: 7km en 4h20′ Hoy, ya en Oviedo, para relajar, 5600m en 2h XD
B: 320km en 11h43′ con +4000
C: 86km en 8h43′ con +2300 (¡¡¡Y Ara 98km más!!!)

Medio IM Infern de Balaguer

Medio IM Infern de Balaguer

A veces hay entrenamientos con dorsal, “Bricks in the Wall”, que tienen entidad propia. Este no solo es uno de ellos, sino que es de los que se te quedan grabados con fuego y que te dan un plus extra de cara al dia “D”.

Es la cuarta vez que me cuelgo un dorsal en el Medio IM de Balaguer pero esta vez tenía que ir un poco más allá y no me lo pensé a la hora de apuntarme directamente al Infern, que añade 20km de BTT a la dureza del posiblemente, ya de por si, medio IM más duro del país.

Para que la cosa fuera aún un poco más divertida:

• Llevaba 15 días sin descansar ni un dia y solo paré el dia antes.
• La BTT la he cogido un dia en los últimos dos años, para comprobar que no tenía frenos (llevada a revisión y directa a Balaguer a comprobar cómo iba)
• La “Cabra” la toqué por primera vez la tarde del viernes desde el IM de Vitoria para observar con sorpresa que el eje del pedalier había comenzado a hacer ruiditos nada agradables (No había tiempo para solucionarlo, así que 90km con compañía musical)

Con estas premisas el sábado salgo directo hacia Balaguer a las 8 y poco de la mañana. Briefing, paso por los diversos boxes (la logística en este medio IM es de los más divertida) y a comer temprano que a partir de las 14h hemos de estar a punto.

Y así estamos a las 14h todos esperando la salida. El TODOS es un decir, pues a esta modalidad nos apuntamos 15 personas y 2 no se presentaron

La verdad es que es un gustazo salir a nadar con este “mogollón” de gente 😉

NATACIÓN

El recorrido es por primera vez tipo travesía. Salimos de Sant Llorenç de Montgai y llegamos a al Camping la Noguera. El único pero a este tramo son las puñeteras algas que son complicadas de evitar edición si, edición también. Se me engancho la tira de la cremallera del neopreno en un montón de algas, estas se engancharon a otras, me pare para intentar quitármelas…y entonces se me engancharon los pies en las algas (íbamos nadando durante un gran tramo tocando con el pecho sobre ellas). Todo muy divertido. Por suerte teníamos piraguas para todos. Me echaron un cable en desengancharme las de la tira del neopreno y a seguir los 200m que me quedaban.

BTT

Salida del agua en aprox. 38’ que para mí es un éxito. Transición de unos 5’ y a coger la BTT, que tocaban 20km duritos. Como he comentado, entrenamiento en BTT, casi 0, resultado…más que satisfactorio para mí. El circuito era exigente pero al nivel que tocaba. Ni excesivamente técnico ni tenías que caminar la mitad de la subida (sí que caminé los últimos 200m de la subida más dura). Al inicio de la BTT vi un ciclista a un par de minutos delante mío y otro a la misma distancia detrás…al cabo de 10’ no volví a ver a ninguno de los dos, así que 20km paseando solo por la montaña… ¿Solo? ¡Para nada! Con la estupenda organización de los de pedala.cat no había un solo cruce donde pudieras equivocarte. Siempre había alguien indicando hacia donde girar o advirtiendo de tramos peligrosos. Finalmente en 1h21’ aprox., de nuevo en boxes para dejar la BTT y coger la de carretera.

BICI DE CARRETERA

Es realmente una gozada esta situación. Empiezas la bici de un triatlón el último. ¿Qué tiene de bueno? ¡Que a peor no puedo ir! Así que a dar pedales tanto como podía para ver donde comenzaba a atrapar a alguno. Pensaba que a alguien del Infern lo atraparía antes, pero no fue hasta el 15 donde tuve compañía. Fueron un par, uno del infierno y otro del Medio IM. A partir de aquí la cosa se hace más acompañada porqué comienzas a cruzarte con las bestias que van en cabeza y poco a poco todo el grueso del triatlón. La dura subida al Port daga x 2, los 2 muritos de calentamiento antes del Mur de la Creu y dar pedales tanto como se puede para ir cazando algún que otro participante.

CARRERA

Finalmente dejo la bici en 3h25’ aprox. y toca correr. Ya hacía tiempo que me dolían las piernas un poquito y no sé cómo iba a salir la carrera, aun así salgo a ritmo cómodo a 5’15” mirando de reservar para el final…pero no hay nada que hacer. A los 4km, calambre en aductor derecho (mi hándicap cuando fuerzo más de la cuenta con la bici). Me tengo que parar más de 2 minutos a esperar que se pase (es aductor, no hay estiramiento posible). Arranco poco a poco esperando llegar al avituallamiento y beber todo lo que pueda. Primera vuelta completada y nada más comenzar la segunda, mismo calambre en la pierna contraria. Otros 2 minutos parado. ¡Nada! que tocara hacer las 2 siguientes vueltas con el freno puesto y así tuve que seguir, sin forzar lo más mínimo hasta a 4km del final donde me solté algo y acabando con muy buenas sensaciones.

Al final 7h28’19” y como siempre felicitar a la gran organización de pedala.cat. Sois de lo mejor en este mundillo y por ello volveremos a vernos a menudo

Privilegiados

Lo reconozco; soy un privilegiado.

Hoy me he levantado sabiendo que saldría a correr, pero como la mayoría de las veces solo tengo una vaga noción de hacia dónde voy a ir, terreno, tiempo, distancia. Al final he salido con una barrita y botella de agua y lo que habían de ser 2h por caminos han acabado siendo 30 agradables kms y 2h40’.

Nos levantamos cada día y quien más quien menos “calificamos” preventivamente ese dia en función de las obligaciones: Trabajo, familia, compromisos, deporte… Curiosamente la percepción inicial de la mayor parte de la gente es negativa. Si nos parásemos a pensar un poco en aquellos que realmente tienen motivos para lamentarse y estar cabreados (¡y que después son los que nos dan lecciones de cómo aprovechar el momento!) aprenderíamos a valorar más aquello que tenemos y no aquello que anhelamos.

¡Carpe diem!…Y ya puestos, ayudemos a que los que no tienen nuestra enorme suerte, puedan mejorar su situación. Y para ello, necesitamos que paséis por aquí y pongáis vuestro granito de arena.

¡GRACIAS!