100km de Saint Esteve. Spiridon Catalan

Ni se’m passava pel cap fer una crònica d’una cursa de 100km i menys quan estem parlant de 10 voltes d’anada i tornada per el mateix camí d’un circuit de 5km de llargada, però la veritat es que a mida que avançava la cursa em va ajudar molt a passar els mals moments el plantejar-me aquesta crònica.

Mai m’hauria imaginat que arribés un punt on canvies el plantejament inicial i comencés a “farolejar” amb un altre competidor a veure qui dels dos tenia més cames o més cap. I quan ho comences a fer als 40km, tens moltes hores i molts km’s per plantejar-te que carai fer.

Arribava a aquesta cursa de 100km amb el bagatge d’haver-ne fet una de 100km fa gairebé 1 any i mig a Santander i anteriorment les 12h de Corredors.cat en pista on vaig fer 115,5 km.

La meva participació a l’Spiridon Catalan era (ha estat) com a preparació per les 24h en pista de Corredors.cat de dintre de 6 setmanes (on se m’ha ficat al cap intentar 200km)

Arribava amb aquesta poca experiència però amb la confiança d’haver fet una bona cursa fa 3 setmanes a Terrassa en els 50km en pista i havent-me provat dissabte passat fent 43km a molt bon ritme i molt còmode.

Però (sempre hi ha un però) portava 10 dies amb una molèstia al dit petit del peu esquerre que jo creia una butllofa i que quan vaig descobrir a 2 dies de la cursa que era una petita infecció (provocada per alguna ferideta, una punxa…) ja no podia fer-hi res per arreglar-lo. Tocava sortir a córrer i “verlas venir”

Amb en Manuel Arijon arribem a l’hotel el divendres tarda i anem a veure a l’organització, que son un encant. Casolà, casolà. Es com una punktrail, però sense desnivell i sense cervesa XD

Agafem el dorsal que ja teníem reservat per correu i per el que encara no havíem pagat. Ho fem allà. 30€. (Als que classifiqueu curses en funció de preu per km, això son 0,33€/km). Després anem a la pasta party que consisteix en una amanida senzilleta i espaguetis però repetint fins a rebentar. Al sopar coneixem corredors de tota espanya i algun francès. Xerrem amb uns i altres i com sempre la sensació que ens queda a Manolo i a mi, es que tothom corre molt XD

Anem a l’hotel a preparar catxarros, descansar d’hora i a les 6 despertador per començar la jornada. Tornem al punt de sortida i tenim l’esmorzar preparat per tots els participants que vulguin a una gran taula familiar. M’encanta aquesta ambient. Xerrada novament amb uns i altres, arriba Paris Canals (que ja es la seva 8ena participació aquí i es com de la casa) i poc a poquet comencem a preparar-nos per la llarga jornada.

Planificació? Doncs al cap tenia sortir a 4’50” – 5’ el km i amb unes pulsacions entre 130 i 135. Se que el circuit no es pla i les pujadetes passaran factura al llarg del dia així que no em preocupo molt si pugen una mica més o baixo el ritme en aquests trams. La qüestió es que cada volta ha d’anar sortint al voltant de 48 a 50’ per deixar calaix per quan vingui l’inevitable defalliment. L’objectiu al cap era intentar 9h10’ (5’30”/km de mitjana)

SORTIDA

Doncs la sortida es còmoda i la temida pujadeta no apareix per enlloc. Al km3 comencem a baixar, i la veritat es que baixa bastant. Ok, ara se on tocarà patir, a la tornada sempre. La primera part es per dincs de Saint Esteve, sortim a un caminot mal asfaltat entre vinyes i arribem a l’entrada de Baho. Allà una recta per dins de la població i arribem a un pavelló on entrem a avituallar-nos i on apunten el nostre pas (control de xip manual total)

I toca tornar per el mateix lloc. Tot i que el recorregut no està tallat al trànsit el camí que comunica les dues poblacions es massa de cabres com perquè hi tinguem molèsties en aquest aspecte. Quan apareix algun cotxe, es ell el que espera el millor moment per avançar, però ningú s’estressa.

La tornada com dic ens fa fer un parell de pujadetes, d’uns 500m que deuen ser d’un 4-6%. Un cop a dalt tenim 3km’s relativament plans fins al punt d’inici. Allà ens apunten dorsal i entrem a l’avituallament on tenim el suficient (res de barretes; fruits secs, fruita, xocolata..) i aigua, coca cola i taronjada. Aquí tenim també els que hem volgut el nostre avituallament propi i agafo el que em ve de gust a cada moment (estic provant coses per les 24h i portava coses tan rares com torró de coco, massapans, Donuts, o Oreos)

Be, un cop explicat el recorregut no te cap sentit allargar-me en ell. Anem als números:

Primera volta a 4’50”. De llibre. No em preocupa com vaig, doncs el meu objectiu es apropar-me a 9h10’. A la tornada em creuo amb en Paris Canals que va fort, però davant d’ell hi ha dos paios que van volant. Poc després sabria que son de la cursa de 50km.

Darrera d’ell una mica separats venen 2 que el persegueixen. Es una distracció com qualsevol altra veure com creixen o decreixen les distancies entre els capdavanters. No es la meva guerra. La meva es contra el crono i la cosa va prou be, doncs passo la segona i tercera volta a 4’56” i 5’ respectivament. Comptant aturades en 2 avituallaments per volta, la cosa està molt be.

Així que km30 en 2h27’38”. El cardio, la veritat es que va més alt del que volia (poca cosa, però soc molt meticulós en això) i ja començo la volta del km 40, on tindré referència per al pas de la marató. Però quan arribo al 34 veig una cosa que no em quadra. Un dels dos perseguidors del Paris s’ha despenjat bastant i va patint. I porten 35km! Em deu treure uns 2,5km i em miro on ens creuem per veure com va a la següent volta.

Fins ara no m’ha preocupat la meva posició a la cursa. Se que he d’anar entre els 10 primers però no era un objectiu (ara amb les classificacions a la ma se que anàvem els 4, 5 i 6 de la classificació intercanviant posicions). Passo el 40 en 3h18’. Encara per sota de 5 en el còmput total. I torno cap a Baho. Les cames encara van be i el ritme i les pulsacions son bastant constants. I aquí ve la sorpresa. Arribo on m’havia de creuar amb el tercer i veig que va més lent que jo, doncs el trobo molt més enllà. L’acompanya la seva xicota que el va avituallant (es permès a aquesta competició) però te bastant mala cara. Estic arribant al 45 i tinc pensaments impurs: I si…?

Sigui com sigui em queden 55km, que no es poca cosa. Tornant cap a Saint Esteve, fa unes quantes voltes que em vaig tornant amb un veterà que fa els 100km i que te tota la pinta que tingui molta experiència. A les pujades vola. Jo troto poc a poc i l’atrapo al final de les baixades, així que quan estem a una pujada em torna a tenir de referència i em torna a passar. Bé primera decisió del dia. Marxar d’ell. Per molt veterà que sigui (V3), no el vull tenir controlant-me quan vinguin els km’s de patiment de debò. El km50 el passem junts en 4h10’. Al 60 li hauré tret 4’ gairebé.

Però la segona gran sorpresa ve quan arribant al 55 no apareix el tercer classificat. No el trobo fins que arribo a l’avituallament. I està allà assegut!!! :O

Entro m’avituallo a poc a poc per sortir volant i quan surto veig que parla amb els voluntaris que controlen el pas dels corredors i m’assenyalen. I efectivament. Sense dir res, enganxat com una paparra. Ni una paraula. Baixo el ritme, i ell el baixa també.

I aquí venen tot de càlculs i dubtes. Estic en posició de podi. Paris Canals va volant. Aquest era el tercer i ha petat…però ha petat? Perquè estava aturat? Lesió? O es passatger i s’ha recuperat?

Queden 45km, així que haurem d’esbrinar-ho. Al 48 no ha fet el mínim gest de donar un relleu, així que m’aturo a pixar. Son 20” que li deixo, però a la que em poso a córrer, sense forçar, l’atrapo en no res. M’està esperant??? O està lesionat? Doncs si, jo al meu ritme i s’enganxa darrera meu. Arribem al 60 (5h02’) i marxo cap a l’avituallament. Ell no, doncs l’avituallen en marxa. Surto sense gaire presa però tenint-lo controlat en la distancia. I a la que surto del Saint Esteve, me’l trobo aturat esperant-me! La mare que el va parir!!! Però aturat del tot.!!!

Fa veure que estira i a la que passo al seu costat li dic “Allez” i se m’enganxa novament. Durant un moment veig que està més descansat que jo i en un final ajustat se’m menjarà (a l’inici de competició anava com un tret. Te més cames que jo). L’únic que em queda saber es perquè m’espera cada vegada. Que guanya? No ho se, però com que veig que necessita anar darrera meu, no li posaré fàcil. Tal com s’enganxa començo a accelerar. Cap barbaritat. No em poso a 4’15”, però quan ja fa temps que anem movent-nos en 5’30” amb 60km a les camesm canviar a anar per sota de 5’ fa pupa i fa pujar el cardio…i hòstia, no em segueix. Se que no ho puc mantenir gaire estona, però ell no ho sap de moment i segurament ara comença a dubtar. Ara ve baixada i em deixo caure cap a l’entrada a Baho…i Crac! Rampa a l’adductor! Merda! Es la meva rampa preferida. Ens coneixem molt be i se que no puc fer més que patir una estona, caminar amb dolor una altra i començar a trotar novament poc a poc. Ell passa, marxa a l’avituallament…i allà que me’l trobo esperant-me. Apa, tornem a començar.

I aquí vindrà la segona revelació del dia. Veient que ho tinc magre ara que he tingut avisos de rampes, com a mínim que quedi primer de categoria (assegurar el quart lloc) però es quan me n’adono que fa molt de temps que veig al Paris Canals però no al seu perseguidor (el que amb aquest paio anava intentant atrapar-lo a les primeres voltes). Doncs si, resulta que feia moltes voltes que s’havia retirat i aquest tiu i jo ens disputàvem el segon lloc!!! Així que si no passa res estrany estic al podi???

Estem al 76 fent la pujadeta i decideixo baixar el ritme per relaxar les cames. Ara l’objectiu no es ell, sinó que no m’atrapi qui va quart (Al 70 estava a menys d’un quart d’hora de nosaltres)

I poca cosa més a explicar. Aquí s’acaba la disputa personal amb el company francès. El 80 el passo a 2 minuts d’ell i quan ens creuem l’ofereixo la ma i ens la xocarem cada vegada que ens creuem d’aquí fins al final. Per sort veig que ara ja tinc a gairebé 30’ al quart classificat

Poc després torno a enrampar-me i surto del tràngol com puc. Encara i tot, els parcials darrers s’han mogut en 5’30” – 5’40” i ja estic encarant el km85. Quan torni a Saint Esteve, darrera volta. Fa temps, gairebé 40km, que veig que les 9h10’ d’objectiu estan més que aconseguides i a cada volta he anat recalculant el ritme màxim per volta per poder baixar de 9h. Em permeto relaxar-me aquesta darrera volta doncs ja no he de demostrar res. Veig factible les 8h54’ fins i tot, i em centro en no baixar de 6’/km que es el ritme que m’ho permetrà i ho vaig aconseguint per poc. Finalment arribada a Saint Esteve, salutació a tots i cadascú dels voluntaris que tallen els carrers al nostre pas i creuo la meta en 8h53’14”!!!

He millorat en 10”/km el millor dels meus pronóstics, però es que estem parlant de 5’20”/km quan fins ara la meva marca estava en 5’50”/km

Doncs si, fins i tot una avorrida cursa de voltes i més voltes pot donar suc per distreure’t i fer passar els km’s d’una altra manera. S’han de buscar sempre distraccions d’allà on sigui, i en aquest cas la distracció em va venir a veure a mi.

Ah, i amb tot això, no vaig pensar en el punyeter dit infectat. En canvi, conduint cap a casa va començar a cridar i avui m’ha obligat a anar a l’hospital perquè no podia ni caminar i te collons que no sigui per dolor muscular sinó per aquesta merdeta de dit petit. Ara ja està “tractat” i els bessons han ocupat el primer lloc en el podi del turment que es el que toca després de la cursa d’ahir. Així a cada passa recordes el que vas fer 😉

http://www.spiridoncatalan.com/

http://www.movescount.es/es/moves/move44963453

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s