Archivo de la categoría: Reflexiones

Balanç 2014

Doncs ja ho tenim aquí. Mentre espero per córrer la SS d’Oviedo aquesta tarda m’ha donat per revisar el meu any atlèticament parlant. Content, satisfet, feliç…son els primers adjectius que defineixen aquest any en general. Puntualment tinc curses on la satisfacció ha estat màxima.

Tinc la gran sort que el meu objectiu es llevar-me i poder entrenar cada dia!

Les curses que acaben o que es troben al mig d’una preparació específica son esglaons intermedis no un objectiu en si mateix. Per això quan m’he de retirar com va ser a la Ultra de la Vall d’Aran (primera retirada en 8 anys) per lesió…Don’t Worry, Be Happy!
Si a la darrera prova de l’any com les 24h de corredors.cat he de rebaixar el llistó a les 15h., i caminant molt i descansant més del que voldria. m’he de conformar amb 175km…Smile one more time!
O trobant-me en el millor punt de velocitat dels darrers anys arribo a la Marató de Sevilla i als 5km les cames em comencen a fer un mal inexplicable (no hi ha cap IM que hagi acabat amb tant de mal com a aquella marató) i això m’obliga a arrossegar-me els darrers km’s, el meu pensament enlloc d’enfonsar-me es: “Quin entrenament tant collonut serà aguantar aquest patiment fins a meta”

I al contrari, quan, com a la majoria de reptes d’aquest any les coses surten rodones:

  • Ultra de les Fonts a Xerta (Pell de gallina! Ja estic inscrit per l’edició de 2015. No em coneixia amb un format de 3 dies, amb poca recuperació i sensacions molt millor de l’esperat. 18h20’51” a batre aquest any vinent)
  • Marató Zegama-Aizkorri (Tot i patir durant 7h amb neumàtics llisos que em van fer fotre’m trompades i més trompades, ja puc dir que ho he viscut des de dins. Impressionant!)
  • Ironman de Vitoria (Primer test amb la cabra i amb nota. I una marató per emmarcar. Marca personal en IM 10:51:14 amb marató en 3h47)
  • Half Infern de Balaguer (Cada vegada que vaig a Balaguer acabo contentíssim amb l’organització. Si a més es per fer la brutalitat que suposa l’infern, More km, more fun!)
  • Ironman de Calella (Ja més rodat amb la cabra, circuit pla, sector acabat en 5h18′ i Marató en 3h49′ per tornar a fer MP amb 10h39’11”. El curiós es que al dia següent podia tornar a entrenar)
  • 50km en pista de Terrassa (Marca personal amb molt bones sensacions. 4h06’40”. I segon classificat!)
  • 100km Spiridon Catalan (Segona cursa que faig de 100km…i sense saber com, acabo al podi. 3a posició i 8h53′)
  • Ultra de Collserola (Continuem sumant km’s i aprofito per “puntejar” totes les pujades que pugui obviant el millorar la posició. Només volia “pupa” a les cames com a “brick in the wall” de la preparació; 9h32′)
  • I finalment les 24h de Corredors.cat: Tenia al cap la xifra de 200km (alguna has de posar) i em veia preparat per fer-los. Tot perfecte a les 6h, molt millor que perfecte a les 12h (sense forçar pulsacions, milloro la meva marca de 12h en 9km deixant-la en 124,6km). Fer el que em quedava en les 12h següents semblava a l’abast de la ma…però els turmells van dir prou. Es van inflar a les 5 de la matinada i no podia ni flexionar-los. Córrer era impossible i vaig decidir (crec que va ser un error) marxar a descansar al cotxe. Una aturada de 3h i tornar a baixar a pistes per fer 10 tristos km’s en 3h (ja posats a escollir xifres i havent passat la 4a marató, volia fer 175) i una altra hora menjant com un posés i aprofitant per xerrar amb els amics, fer fotos, etc. etc. Al final entrada a meta sabent que l’any vinent tornaré a buscar els 200km’s…o potser ja no em conformaré amb aquesta xifra i voldré la cinquena marató

Doncs com deia, quan les coses surten rodones, tal com passo la meta, poso la creueta i ja penso en la següent i aquest any, amb més de 1000km correguts només en curses ja puc dir que la llarga distancia “em posa”. Ara toca recuperar-me de les 24h, començar a fer mooooolta bici i millorar la natació (fa 2 setmana vaig fer 2h nonstop amb 5650m totals i les rampes tot i que no desapareixen, si que venen més tard). La cursa faré una baixadeta (comptant que aquest gener faré una o 2 maratons, aquest serà el nivell de la baixada) i poc a poc anar adaptant la preparació de cara al veritable objectiu que es al Juny a Emssdetten

Anuncios

Privilegiados

Lo reconozco; soy un privilegiado.

Hoy me he levantado sabiendo que saldría a correr, pero como la mayoría de las veces solo tengo una vaga noción de hacia dónde voy a ir, terreno, tiempo, distancia. Al final he salido con una barrita y botella de agua y lo que habían de ser 2h por caminos han acabado siendo 30 agradables kms y 2h40’.

Nos levantamos cada día y quien más quien menos “calificamos” preventivamente ese dia en función de las obligaciones: Trabajo, familia, compromisos, deporte… Curiosamente la percepción inicial de la mayor parte de la gente es negativa. Si nos parásemos a pensar un poco en aquellos que realmente tienen motivos para lamentarse y estar cabreados (¡y que después son los que nos dan lecciones de cómo aprovechar el momento!) aprenderíamos a valorar más aquello que tenemos y no aquello que anhelamos.

¡Carpe diem!…Y ya puestos, ayudemos a que los que no tienen nuestra enorme suerte, puedan mejorar su situación. Y para ello, necesitamos que paséis por aquí y pongáis vuestro granito de arena.

¡GRACIAS!