Archivo de la categoría: Uncategorized

MALLORCA 312

L’aventura, perquè aquestes coses sempre són aventures es comença a forjar ja fa anys quan en Raül i Burgstaller parlen meravelles de la primera vegada que van fer aquesta pedalada. Va ser tan èpica la seva aventura que de la nit al dia van passar a “pertànyer” a la Mallorca312. Després van venir diverses participacions seves: El WR en tàndem de Raül i Enric; el dia que el Roger va decidir tirar-se de la bici per no haver de continuar pedalant XD; la heroica participació de Marta Muixí l’any passat…

DIJOUS/DIVENDRES
A mi em venia molt bé aquesta prova a la preparació i per descomptat que si era anant amb aquesta gent, no m’ho pensava gens. I dit i fet. La festa comença el seu patró habitual de cada any. El Dijous, Raül i Marta amb el tàndem, Farreti i Pau amb bici i carretó darrera, surten des de Manresa. Jo que treballava fins les 6 de la tarda, surto des de Rubí i quedem a un bar (com no!) a la sortida de Martorell. Quan arribo al punt de trobada rebo un watsap dient que surten una hora tard. Cap problema, tinc un bar a prop. A més El Farreti havia decidit fer pota portant la bici frenada i tot i així seguint al grup amb el que em donen temps a fer un entrepà (bé, és broma. Just quan me’l serveixen, arriben. Temps de fer una cervesa i continuar junts fins al port)

Ja som al vaixell i tenim unes quantes hores de viatge i unes poques de son (jo al final dormiré només 4). Puntualment a les 7 atraquem a port a Palma i una mica més i ens han de fotre fora, doncs som el darrers. Sortim de Palma travessant tota la illa pel centre direcció a Platja de Muro. Són una mica menys de 60km però amb Marta i Raül al Tàndem tibant de tots, arribem en 2h justes (més la parada per fer un entrepà a mig camí, que no havíem esmorzat!). A les 11 ja hem recollit dorsals, he conegut a Xisco “l’ànima màter” de tota aquesta festa que m’ajuda de seguida a resoldre el problema amb el meu plat que em patina la cadena (jo pensava que em passaria tot el dia buscant un plat de recanvi i en 2 minuts ja tenia un de nou). Ara toca passar el dia de relax i preparar-se per la passejada de dissabte.

DISSABTE – Mallorca312
Son les 5 del matí i ja obrim els ulls. Ens espera un dia llarg i hem d’esmorzar fort al bufet de l’hotel. A ¼ de 7, Pau, Farreti i servidora som amb les bicis a lloc per sortir endavant, i així és. Poc després de les 7 comença l’aventura. SortidaM’he mirat molt i molt el perfil els dies previs i…vaig cagar la previsió. La meva idea (Il·lús!) era baixar d’11h. Jo pensava que el desnivell inicial seria més suau, doncs passem de 0 a 860m en 50km, però en realitat hi ha trams que em recordaven Montserrat, altres de només un 5%, però llargs i en un repetitiu dent de serra. Les baixades son ràpides i revirades, però tornes a tenir una pujadeta de 4km aquí, una altra de 6 allà que et fan carregar les cames poc a poquet. I així fins al km 140 gairebé.

Alt312És la primera pedalada que faig (Farreti també) i ens fa por el anar en grup per inexperiència.  La veritat és que la sortida és estressant, sobretot si surts envoltat de frikis per als que anar a 35-40 km/h és una passejada. Ara una frenada per una rotonda, ara perquè hi ha un baden, ara perquè fem la goma accelerem per tornar a parar totalment 500m després…la qüestió és que ens presentem al km25 a 30km/h de mitjana però amb els nervis a flor de pell i les pulsacions disparades. Fins aquí era recorregut neutralitzat. Ara que comença la pujada ja es pot tirar per lliure. Aquí Farreti ja ha marxat (Pau que va sortir en primera línia ja ni et dic on para) i Raül i Marta sé que fins la part plana no els veuré.

No em sento del tot bé pujant. Veig que vaig massa alt de pulsacions però també vaig molt lent, així que toca intentar mantenir una mica el ritme a costa de les pulsacions. Quan me n’adono que els desnivells no són el que jo creia, ja he gastat molts cartutxos i les cames van una mica pesades. Bé, res que no hagi patit abans…el que sí que feia molt de temps que no patia eren rampes, i ja el dia abans a l’hotel veia que els dits del peu se m’enrampaven, els adductors també a l’aixecar-me d’estar assegut…no vaig donar gaire importància però avui serà important!

Km 70, hem baixat el punt més alt i m’he d’aturar de cop per les putes rampes als adductors (son velles conegudes meves a la bici i fins i tot a la piscina en tirades extrallargues, però ara feia mesos que no n’havia tingut). El que no és normal és que els quàdriceps també es queixen. Això no m’ha passat mai en bici! Paro, estiro com puc (no són fàcils d’estirar els adductors, la veritat) i torno a començar la següent pujada. Venen 70km’s trencacames amb pujadetes i baixadetes de 4-6km’s…i a la primera pujada veig que les rampes tornen 😦

Avui serà un dia llarg! Veig que no puc forçar muscularment el més mínim i queden encara 242 km’s. Molt divertit! Sort tinc que com a bon “globero” porto un tercer plat i això em salvarà cada vegada que les rampes avisen (bé, a vegades ni amb el tercer plat). A empentes i rodolons vaig passant els petits portets. I com a mínim la baixa velocitat em permet gaudir del paisatge, que a aquesta zona val molt la pena! Al 80 veig al Santitant i gràcies a un tuït seu i al watsap amb l’Ara sé que tinc al Raül i Marta 15’ darrera. Res, ja m’agafaran.

Arribo al final de la zona muntanyosa amb una mísera velocitat mitjana de 21km/h. Sé que per el tall de les 14h la mitjana ha de ser de 22,3 i penso que no costarà gaire arribar-hi ara que entro en zona plana…però també patiré per aconseguir-ho. D’entrada a la zona de Palma aconsegueixo contactar un bon grup amb els que comparteixo 20km’s (no molt ràpids, tot sigui dit perquè hi ha molt Illa312bon rotllo i quan alguns queden tallats per un semàfor, esperem a reagrupar-nos)…però a la que ve la merdeta de pujada que comença a s’Arenal (només 140m de desnivell en 10km!!!) les rampes tornen al forçar i he de deixar el grup i parar-me a estirar novament. Estic al 180 i ja no tornaré a enganxar-me a cap grup en els 132km’s que queden.

Toca patir, passejar, mirar i escriure watsaps…el que sigui per distreure’t. Encara que la meva companya Ara no ho vegi, en aquests moments de patiment tenir el seu contacte i els seus missatges d’ànim, donen un plus de “piles”. És una forma de desconnectar momentàniament del que estàs fent i aquests km’s que estàs pendent de que et diuen i que respons sembla com si no comptessin.

Cada vegada que em passava algun grup feia l’esforç…però no hi havia manera. Aquella pedalada que et permetia entrar…és la que et donava rampa novament. De tant en tant em veia obligat a posar-me dempeus a la bici per estirar adductors, de tant en tant ni així i tocava aturar-se a estirar novament (5 vegades més ho vaig fer al llarg del dia). Aprofito les baixades per acoplar-me (porto la barra aero) i així aconsegueixo agafar momentàniament alguna roda, però no és el meu dia i al més mínim canvi de desnivell, ni que sigui pla, no puc seguir a ningú.

MallorcaAdvfeel

Lògicament amb les rampes que porto, bec tant com puc (a alguns avituallaments un parell de coles a més d’omplir els 2 bidons que porto amb isotònica) i menjo bastant bé. Però m’aturo el mínim possible perquè sé que vaig al límit del tall de les 14h. Cada poc vaig fent memòries al GPS recalculant momentàniament quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final per poder entrar en temps. Això darrer em permet no despistar-me, doncs quin pal seria estar patint el que estic patint i arribar a meta fora de temps (sí, Santitant, vaig pensar en tu i en Xerta :D)

Crec que era sobre el km 220, que en una d’aquelles llargues rectes on la gent em passa com esperitats (sí noi, no entenc que collons fèieu allà darrera si podíeu anar aquí a 45km/h!) sento un crit del Raül. Ja m’han caçat XDDD. Res canviem 4 paraules perquè veuen que vaig petadíssim i ens retrobem al següent avituallament. Marxo abans que ells dient-los que estic al límit del temps de tall i continuo el meu viacrucis. Poc després ens tornem a saludar quan em passen i vaig fent via. Poc he parlat del recorregut perquè la veritat no anava tan sobrat com per gaudir-lo al 100%. La part inicial és preciosa. La part de Palma…mira, visites una ciutat i passes tant per avingudes amples com per zones estretes on si vas en pilot la gent ha d’anar més en compte. Un cop surts d’aquí, el mateix. Carreteres amples, de cop regires per alguna cosa que sembla un polígon i ja estàs a una carretera secundaria…i així durant molts km. De tant en tant ve alguna brometa, com arribar a Porto Cristo, km 260 i veure una PARET de 160m al 16% (crec recordar que eren aquestes les xifres). Sort del tercer plat! XD

Bé, jo continuo amb la meva tàctica de cada 15 o 30 minuts recalcular quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final i poso una memòria al gps (ara ho he mirat i vaig fer-ho 10 vegades!). I ja només em queda una pujada. Es la més agraïda, doncs em portarà fins Artà i el seu avituallament del que tant bé m’han parlat. Encara m’hauré d’aturar durant aquesta pujadeta per les rampes…i un darrer cop al baixar cap a la meta (Quan dic que anava al límit…bufff!)

Arribant a Artà sento l’ambient i això em revifa molt. Fa estona que veig que tinc uns 20-30’ de marge per arribar a meta, així que aquí he de fer l’aturada que es mereix. No he deixat encara la bici que ja tinc una cervesa a la ma i em comuniquen que Marta i Raül fa poc que han marxat. I quina sorpresa al trobar-me allà a Didi Senft AKA El Diablo. No puc deixar de fer-me una foto amb ell i viure una mica l’ambient. També està Xisco Lliteras. El felicito en persona per diabloaquesta gran festa que tenen muntada. De veritat que tot i anar molt malament de temps, aquesta aturada era obligatoria. Aquest avituallament té molt de punktrail (bé, la cervesa és sense alcohol, no es pot tenir tot  ;-D) i ara m’importa poc el temps final. Sé que arribaré.

Dit i fet, agafar la bici, enfrontar-me a les darreres rampes (meves i de la carretera), saludar a molta gent que em pasa i em diu que m’afegeixi al grup, però ni puc ni m’importa res. Arribo On Time! Al final passo l’arc de meta en 13h36’37”, el 1297 de 1432 arribats (i molts que segur no van passar el tall. L’any que ve hi torneu!).

Marta i Raül havien arribat un quart d’hora abans que jo, però comptant que ells van sortir molt més tard, gairebé mitja hora em van treure. Pau va fer un temps estratosféric de 9h29’ i Farreti 11h14’.

RaulMarta

Després dutxeta i cap a sopar tot i que el cos no estava per festes. Com era d’esperar ens van haver de fotre fora de la carpa XD


DIUMENGE/DILLUNS
Son les 6h40 del matí i ja estic despert (per variar 5h de son). Faig el ronso per baixar a esmorzar a quarts de 8. Quan vaig a marxar arriben Raül i Farreti i torno a esmorzar amb ells. Marxo a passejar i veig que les cames estan millor del que esperava. A les 9 torno a esmorzar, que tinc gana. A les 10 tinc gana i vaig a comprar un gelat. Tinc gana a tota hora XD. Enllestim trastos de l’habitació i cap al migdia sortim en bici i carregats de nou cap a Palma de Mallorca. Son només uns 60km’s…però el Pau té ganes de guerra i em rebenta ràpid. Els hi dic que tirin, que ja vaig patir ahir suficient i no regalo ni un minut avui, que ja arribaré…però resulta que tothom anava més o menys cardat així que baixem el ritme i entre la megapaella amb 2 ampolles de vi que fem a mig camí, la llarga aturada a un bar amb wifi a la platja i cerveses varies, i finalment sopar a Mallorca abans de pujar al vaixell…ara sí que podem dir que estem tots rebentats. No són les 12 que ja estem fent cadascú el nostre niu per dormir i crec que vaig dormir 7h seguides. Dilluns toca baixar del vaixell i sortir tots esperitats per agafar trens diversos per tornar a la feina o a casa…menys jo que desfaig el camí en bici per tornar fins a Martorell, fotre’m un tiberi brutal i agafar el cotxe fins a casa on arribo veritablement esgotat i buit desitjant llençar la bici a prendre pel cul XD

En resum. 500km condensats en apenes 90h i un gran record d’aquest cap de setmana. Són aquestes coses les que fan que valgui la pena fer esport. Acabar o no una prova, fer-ho en més o menys temps del previst no té sentit si no tens amb qui compartir-ho. Gràcies companys!
Grup

Pd. Escric aquesta crònica el dia després d’haver tornat a fer una pedalada de més de 300km’s. Amb la mateixa bici i roba, sense ningú que m’avitualli més que benzineres i fonts, sense cap companyia, una mica menys de desnivell, però amb vent continu, a més velocitat que fa 6 dies a la 312…i ni una puta rampa. Encara no sé què va passar fa una setmana, però ara sí que m’he quedat tranquil. Dintre de 6 setmanes sé que rendiré al màxim i quan baixi de la bici de fer una tiradeta com aquestes, tocarà córrer un parell de maratons, però això serà una altra historia 😉

Track y demás