Archivo de la etiqueta: Curses

MALLORCA 312

L’aventura, perquè aquestes coses sempre són aventures es comença a forjar ja fa anys quan en Raül i Burgstaller parlen meravelles de la primera vegada que van fer aquesta pedalada. Va ser tan èpica la seva aventura que de la nit al dia van passar a “pertànyer” a la Mallorca312. Després van venir diverses participacions seves: El WR en tàndem de Raül i Enric; el dia que el Roger va decidir tirar-se de la bici per no haver de continuar pedalant XD; la heroica participació de Marta Muixí l’any passat…

DIJOUS/DIVENDRES
A mi em venia molt bé aquesta prova a la preparació i per descomptat que si era anant amb aquesta gent, no m’ho pensava gens. I dit i fet. La festa comença el seu patró habitual de cada any. El Dijous, Raül i Marta amb el tàndem, Farreti i Pau amb bici i carretó darrera, surten des de Manresa. Jo que treballava fins les 6 de la tarda, surto des de Rubí i quedem a un bar (com no!) a la sortida de Martorell. Quan arribo al punt de trobada rebo un watsap dient que surten una hora tard. Cap problema, tinc un bar a prop. A més El Farreti havia decidit fer pota portant la bici frenada i tot i així seguint al grup amb el que em donen temps a fer un entrepà (bé, és broma. Just quan me’l serveixen, arriben. Temps de fer una cervesa i continuar junts fins al port)

Ja som al vaixell i tenim unes quantes hores de viatge i unes poques de son (jo al final dormiré només 4). Puntualment a les 7 atraquem a port a Palma i una mica més i ens han de fotre fora, doncs som el darrers. Sortim de Palma travessant tota la illa pel centre direcció a Platja de Muro. Són una mica menys de 60km però amb Marta i Raül al Tàndem tibant de tots, arribem en 2h justes (més la parada per fer un entrepà a mig camí, que no havíem esmorzat!). A les 11 ja hem recollit dorsals, he conegut a Xisco “l’ànima màter” de tota aquesta festa que m’ajuda de seguida a resoldre el problema amb el meu plat que em patina la cadena (jo pensava que em passaria tot el dia buscant un plat de recanvi i en 2 minuts ja tenia un de nou). Ara toca passar el dia de relax i preparar-se per la passejada de dissabte.

DISSABTE – Mallorca312
Son les 5 del matí i ja obrim els ulls. Ens espera un dia llarg i hem d’esmorzar fort al bufet de l’hotel. A ¼ de 7, Pau, Farreti i servidora som amb les bicis a lloc per sortir endavant, i així és. Poc després de les 7 comença l’aventura. SortidaM’he mirat molt i molt el perfil els dies previs i…vaig cagar la previsió. La meva idea (Il·lús!) era baixar d’11h. Jo pensava que el desnivell inicial seria més suau, doncs passem de 0 a 860m en 50km, però en realitat hi ha trams que em recordaven Montserrat, altres de només un 5%, però llargs i en un repetitiu dent de serra. Les baixades son ràpides i revirades, però tornes a tenir una pujadeta de 4km aquí, una altra de 6 allà que et fan carregar les cames poc a poquet. I així fins al km 140 gairebé.

Alt312És la primera pedalada que faig (Farreti també) i ens fa por el anar en grup per inexperiència.  La veritat és que la sortida és estressant, sobretot si surts envoltat de frikis per als que anar a 35-40 km/h és una passejada. Ara una frenada per una rotonda, ara perquè hi ha un baden, ara perquè fem la goma accelerem per tornar a parar totalment 500m després…la qüestió és que ens presentem al km25 a 30km/h de mitjana però amb els nervis a flor de pell i les pulsacions disparades. Fins aquí era recorregut neutralitzat. Ara que comença la pujada ja es pot tirar per lliure. Aquí Farreti ja ha marxat (Pau que va sortir en primera línia ja ni et dic on para) i Raül i Marta sé que fins la part plana no els veuré.

No em sento del tot bé pujant. Veig que vaig massa alt de pulsacions però també vaig molt lent, així que toca intentar mantenir una mica el ritme a costa de les pulsacions. Quan me n’adono que els desnivells no són el que jo creia, ja he gastat molts cartutxos i les cames van una mica pesades. Bé, res que no hagi patit abans…el que sí que feia molt de temps que no patia eren rampes, i ja el dia abans a l’hotel veia que els dits del peu se m’enrampaven, els adductors també a l’aixecar-me d’estar assegut…no vaig donar gaire importància però avui serà important!

Km 70, hem baixat el punt més alt i m’he d’aturar de cop per les putes rampes als adductors (son velles conegudes meves a la bici i fins i tot a la piscina en tirades extrallargues, però ara feia mesos que no n’havia tingut). El que no és normal és que els quàdriceps també es queixen. Això no m’ha passat mai en bici! Paro, estiro com puc (no són fàcils d’estirar els adductors, la veritat) i torno a començar la següent pujada. Venen 70km’s trencacames amb pujadetes i baixadetes de 4-6km’s…i a la primera pujada veig que les rampes tornen 😦

Avui serà un dia llarg! Veig que no puc forçar muscularment el més mínim i queden encara 242 km’s. Molt divertit! Sort tinc que com a bon “globero” porto un tercer plat i això em salvarà cada vegada que les rampes avisen (bé, a vegades ni amb el tercer plat). A empentes i rodolons vaig passant els petits portets. I com a mínim la baixa velocitat em permet gaudir del paisatge, que a aquesta zona val molt la pena! Al 80 veig al Santitant i gràcies a un tuït seu i al watsap amb l’Ara sé que tinc al Raül i Marta 15’ darrera. Res, ja m’agafaran.

Arribo al final de la zona muntanyosa amb una mísera velocitat mitjana de 21km/h. Sé que per el tall de les 14h la mitjana ha de ser de 22,3 i penso que no costarà gaire arribar-hi ara que entro en zona plana…però també patiré per aconseguir-ho. D’entrada a la zona de Palma aconsegueixo contactar un bon grup amb els que comparteixo 20km’s (no molt ràpids, tot sigui dit perquè hi ha molt Illa312bon rotllo i quan alguns queden tallats per un semàfor, esperem a reagrupar-nos)…però a la que ve la merdeta de pujada que comença a s’Arenal (només 140m de desnivell en 10km!!!) les rampes tornen al forçar i he de deixar el grup i parar-me a estirar novament. Estic al 180 i ja no tornaré a enganxar-me a cap grup en els 132km’s que queden.

Toca patir, passejar, mirar i escriure watsaps…el que sigui per distreure’t. Encara que la meva companya Ara no ho vegi, en aquests moments de patiment tenir el seu contacte i els seus missatges d’ànim, donen un plus de “piles”. És una forma de desconnectar momentàniament del que estàs fent i aquests km’s que estàs pendent de que et diuen i que respons sembla com si no comptessin.

Cada vegada que em passava algun grup feia l’esforç…però no hi havia manera. Aquella pedalada que et permetia entrar…és la que et donava rampa novament. De tant en tant em veia obligat a posar-me dempeus a la bici per estirar adductors, de tant en tant ni així i tocava aturar-se a estirar novament (5 vegades més ho vaig fer al llarg del dia). Aprofito les baixades per acoplar-me (porto la barra aero) i així aconsegueixo agafar momentàniament alguna roda, però no és el meu dia i al més mínim canvi de desnivell, ni que sigui pla, no puc seguir a ningú.

MallorcaAdvfeel

Lògicament amb les rampes que porto, bec tant com puc (a alguns avituallaments un parell de coles a més d’omplir els 2 bidons que porto amb isotònica) i menjo bastant bé. Però m’aturo el mínim possible perquè sé que vaig al límit del tall de les 14h. Cada poc vaig fent memòries al GPS recalculant momentàniament quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final per poder entrar en temps. Això darrer em permet no despistar-me, doncs quin pal seria estar patint el que estic patint i arribar a meta fora de temps (sí, Santitant, vaig pensar en tu i en Xerta :D)

Crec que era sobre el km 220, que en una d’aquelles llargues rectes on la gent em passa com esperitats (sí noi, no entenc que collons fèieu allà darrera si podíeu anar aquí a 45km/h!) sento un crit del Raül. Ja m’han caçat XDDD. Res canviem 4 paraules perquè veuen que vaig petadíssim i ens retrobem al següent avituallament. Marxo abans que ells dient-los que estic al límit del temps de tall i continuo el meu viacrucis. Poc després ens tornem a saludar quan em passen i vaig fent via. Poc he parlat del recorregut perquè la veritat no anava tan sobrat com per gaudir-lo al 100%. La part inicial és preciosa. La part de Palma…mira, visites una ciutat i passes tant per avingudes amples com per zones estretes on si vas en pilot la gent ha d’anar més en compte. Un cop surts d’aquí, el mateix. Carreteres amples, de cop regires per alguna cosa que sembla un polígon i ja estàs a una carretera secundaria…i així durant molts km. De tant en tant ve alguna brometa, com arribar a Porto Cristo, km 260 i veure una PARET de 160m al 16% (crec recordar que eren aquestes les xifres). Sort del tercer plat! XD

Bé, jo continuo amb la meva tàctica de cada 15 o 30 minuts recalcular quina velocitat mitjana hauria de fer d’aquí fins al final i poso una memòria al gps (ara ho he mirat i vaig fer-ho 10 vegades!). I ja només em queda una pujada. Es la més agraïda, doncs em portarà fins Artà i el seu avituallament del que tant bé m’han parlat. Encara m’hauré d’aturar durant aquesta pujadeta per les rampes…i un darrer cop al baixar cap a la meta (Quan dic que anava al límit…bufff!)

Arribant a Artà sento l’ambient i això em revifa molt. Fa estona que veig que tinc uns 20-30’ de marge per arribar a meta, així que aquí he de fer l’aturada que es mereix. No he deixat encara la bici que ja tinc una cervesa a la ma i em comuniquen que Marta i Raül fa poc que han marxat. I quina sorpresa al trobar-me allà a Didi Senft AKA El Diablo. No puc deixar de fer-me una foto amb ell i viure una mica l’ambient. També està Xisco Lliteras. El felicito en persona per diabloaquesta gran festa que tenen muntada. De veritat que tot i anar molt malament de temps, aquesta aturada era obligatoria. Aquest avituallament té molt de punktrail (bé, la cervesa és sense alcohol, no es pot tenir tot  ;-D) i ara m’importa poc el temps final. Sé que arribaré.

Dit i fet, agafar la bici, enfrontar-me a les darreres rampes (meves i de la carretera), saludar a molta gent que em pasa i em diu que m’afegeixi al grup, però ni puc ni m’importa res. Arribo On Time! Al final passo l’arc de meta en 13h36’37”, el 1297 de 1432 arribats (i molts que segur no van passar el tall. L’any que ve hi torneu!).

Marta i Raül havien arribat un quart d’hora abans que jo, però comptant que ells van sortir molt més tard, gairebé mitja hora em van treure. Pau va fer un temps estratosféric de 9h29’ i Farreti 11h14’.

RaulMarta

Després dutxeta i cap a sopar tot i que el cos no estava per festes. Com era d’esperar ens van haver de fotre fora de la carpa XD


DIUMENGE/DILLUNS
Son les 6h40 del matí i ja estic despert (per variar 5h de son). Faig el ronso per baixar a esmorzar a quarts de 8. Quan vaig a marxar arriben Raül i Farreti i torno a esmorzar amb ells. Marxo a passejar i veig que les cames estan millor del que esperava. A les 9 torno a esmorzar, que tinc gana. A les 10 tinc gana i vaig a comprar un gelat. Tinc gana a tota hora XD. Enllestim trastos de l’habitació i cap al migdia sortim en bici i carregats de nou cap a Palma de Mallorca. Son només uns 60km’s…però el Pau té ganes de guerra i em rebenta ràpid. Els hi dic que tirin, que ja vaig patir ahir suficient i no regalo ni un minut avui, que ja arribaré…però resulta que tothom anava més o menys cardat així que baixem el ritme i entre la megapaella amb 2 ampolles de vi que fem a mig camí, la llarga aturada a un bar amb wifi a la platja i cerveses varies, i finalment sopar a Mallorca abans de pujar al vaixell…ara sí que podem dir que estem tots rebentats. No són les 12 que ja estem fent cadascú el nostre niu per dormir i crec que vaig dormir 7h seguides. Dilluns toca baixar del vaixell i sortir tots esperitats per agafar trens diversos per tornar a la feina o a casa…menys jo que desfaig el camí en bici per tornar fins a Martorell, fotre’m un tiberi brutal i agafar el cotxe fins a casa on arribo veritablement esgotat i buit desitjant llençar la bici a prendre pel cul XD

En resum. 500km condensats en apenes 90h i un gran record d’aquest cap de setmana. Són aquestes coses les que fan que valgui la pena fer esport. Acabar o no una prova, fer-ho en més o menys temps del previst no té sentit si no tens amb qui compartir-ho. Gràcies companys!
Grup

Pd. Escric aquesta crònica el dia després d’haver tornat a fer una pedalada de més de 300km’s. Amb la mateixa bici i roba, sense ningú que m’avitualli més que benzineres i fonts, sense cap companyia, una mica menys de desnivell, però amb vent continu, a més velocitat que fa 6 dies a la 312…i ni una puta rampa. Encara no sé què va passar fa una setmana, però ara sí que m’he quedat tranquil. Dintre de 6 setmanes sé que rendiré al màxim i quan baixi de la bici de fer una tiradeta com aquestes, tocarà córrer un parell de maratons, però això serà una altra historia 😉

Track y demás 

UT Les Fonts 2.0

Tots els que estem a aquest “mundillo” sabem que hi ha curses i CURSES. Aquesta és de les escrites en Majúscules, negreta i subratllat. L’any passat em vaig estrenar aquí, amb molt poca experiència en ultres i cap en proves per etapes. D’aquella vivència va sortir aquesta crònica:

https://trainingintheclouds.wordpress.com/2014/03/23/ultra-de-les-fonts/

No compto amb els dits d’una ma curses millors que aquesta en relació qualitat preu, ambient, i “bonrollisme” total. Així que aquest any no podia faltar-hi. El mateix dia que van obrir inscripcions vaig apuntar-me. La “família” que aquí s’aplega i l’estranya barreja de patiment i felicitat que es veu a les cares quan s’acaben les etapes dures fan que la Ultra de Les Fonts (O Ultra de Xerta) sigui un imant per als que ens agrada sofrir/gaudir a parts iguals en aquells desafiaments que ens autoimposem.

Dit i fet, el divendres cap a Xerta. Tenia allotjament amb en Santi & Family i uns quants corredors més que vàrem ocupar la casa llogada a Paüls (tot un encert de lloc!). Aquest any tots teníem el nostre objectiu particular. Uns baixar temps, altres com el Dani Camarero acabar-la ja que l’any passat es va haver de retirar per lesió, El Sergi, Montserrat i Cristina s’estrenaven aquí, El Roger venia a córrer la de diumenge com a preparació futura…però crec que al cap de tots estava “la cursa” del Santi, que l’any passat després de patir hores i més hores, va arribar per pocs minuts fora de tall al darrer control…i es va quedar sense el trofeu de poder dir “jo he acabat la UT de Xerta”. Tots hem estat pendents de la seva evolució.

La meva particular ultra ha estat com a esglaó en el camí cap al Doble IM d’Emsdetten. Com que se que de moment les coses m’estan sortint prou bé, no em podia conformar amb repetir el temps de l’any passat, així que em vaig proposar millorar aquells temps en totes les etapes en (per posar una xifra) un 5% aprox. Això donava que havia de fer unes 17h35 totals (2h10’ + 11h25’ + 4h). Com sempre la meva planificació exhaustiva (i malaltissa) de temps de pas previstos a cada pic es va quedar en no res, doncs ni tan sols la vaig imprimir. És un clàssic en mi, planificar i després fer el que em rota. (Planificació caòtica o Caos planificat es podria dir de qualsevol cursa que faci o de qualsevol dels meus entrenaments)

LA NOCTURNETA. 23km i +350m

NoctEls que ja han estat aquí no es cansen (ens cansem! Ara ja ho puc dir amb coneixement de causa)  de dir que aquesta es la més suau amb moooolta diferencia, però com et passis de ritme ho pagaràs la resta del cap de setmana. Aquí toca portar un cardio baixet i no entrebancar-te amb cap branca. Els dies per retallar temps son els dos següents. De sortida DSCF5618vaig forçar una mica per no quedar-me tallat al corriol de pujada i va anar bé, doncs el grupet em permetia “frenar-me” una mica i quan el cardio es disparava una mica més del compte em despenjava fins tornar a ficar les pulsacions al seu lloc i poc a poc tornar a trotar buscant un ritme còmode. Finalment arribo a la meva zona de confort, que en un “asfaltero” com jo és pla i baixada. A aquesta zona em trobo al Raul Koala que ha hagut de deixar marxar a la Marta. Em quedo amb ell una estona, doncs va sense piles de frontal, fins que decideix fer una parada tècnica i com que ja som a prop de la pista final i ja s’hi veurà, marxo endavant. Els 4 darrers km’s accelerant poc a poquet per treure una mica de “carbonilla” de les cames i acabant molt satisfet en 2h08’27”

A meta, trobada amb Dani Camarero, Marta Muixí…, sopar i cap a descansar que les 5 del matí arriben d’hora. A banda, com que els companys aniran arribant a l’habitació amb comptagotes poc podrem descansar fins que tothom sigui al llit. Finalment ens adormiríem passada l’una llarga de la matinada. Tots hem complert els nostres objectius i estem prou satisfets. I la Marta Muixí ja comença a posicionar-se al grup capdavanter.

EL TRAIL. 70km i +4000m

Trail

5 del matí despertador. Vestir-nos i baixar volant cap a la sortida. Esmorzar ràpid i toquen 70km’s. Ens desitgem ànims i tots cap al seu lloc.

Clipboard02En si toquen 4 pujades duretes amb 4 baixadetes que, a mi com a mínim, em semblen prou tècniques. Tinc lleugers records de l’any passat, com per exemple el llac al final de la primera pujada o que la segona és molt dura, però totes presenten les seves particularitats i vistes impressionants que et fan oblidar part del patiment (l’arribada el pas aeri per exemple m’encanta i sempre m’aturo a mirar d’on venim). També recordo que només començar la tercera pujada l’any passat vaig rebentar com una rata i que la quarta va ser un calvari. Doncs res, toca veure que s’hi cou avui.

Sortida a les 6 del matí i fins a arribar a Paüls (km 10) es una zona on es pot córrer bastant. Arribant allà avanço a Raul Koala i Marta Muixí. Això em recorda a fa un parell d’anys a Rialp Matxicots on ens avançaríem mútuament moltes vegades per acabar compartint els 19km’s finals. De moment com que estem en zona bastant plana, jo a la meva i quan vingui la pujada ja m’atraparan 😉

Aquí encara feia fresqueta. El paravents no em sobrava
Aquí encara feia fresc. El paravents no em sobrava

Comença a clarejar i el paisatge i la companyia que vas trobant et distreuen del que ha de venir per davant. En 2h i poc, a dalt del primer pic. En 3h15’ ja torno a ser a baix a Prat del compte per començar la segona pujada. Vaig molt sencer i torna a ser una zona corrible on vaig avançant gent sense forçar gaire el ritme. Novament a dalt (engrilló) amb una rampa final d’1km al 35% que trigaré 25’ en fer!IMG_2131

Ara, amb les cames contentes comencem a toboganejar (a aquesta zona em trobo al Teres, que va una mica cascat de cames). A meitat de recorregut (km 32 segons el meu GPS però 35 segons la marca de cursa) porto 4h43’. Ja vaig fent números i penso que puc fer millor temps del previst.

Fa estona que vull arribar a l’avituallament de San Roc (km 41), doncs es on l’any passat va començar el meu suplici. Em col·loco allà en 5h40’ i després d’alimentar-me i omplir bidons (comença a fer molta calor). Començo a pujar regulant prou bé (aquests següents 6km’s els faré en 1h30’!) I aquí busco “ajuda externa”, que consisteix en IMG_3729watsapejar amb la dona i amb els amics que hi ha fent seguiment perquè m’expliquin coses. Em diuen que el Santi va prou bè i que les previsions diuen que m’aproparé a 11h :O

Arribo a l’Espina. Punt més elevat del dia…i ara venen 4km de baixada al 20% de desnivell. Això no m’ajuda gens, doncs tinc tècnica zero. 37’ per fer 4km en baixada!!! Però m’és igual doncs ara ja queda “una pujadeta i mitja” com li dic jo doncs és la menys elevada i la que acumula menys desnivell.

He arribat a Alfara en 7h50’, omplo totalment els bidons i bec tant com puc, doncs DSCF6035queden 12km fins al següent avituallament i se que el litre de líquid que porto no arribarà fins allà. Just quan torno a fer via, veig que està arribant la Marta a l’avituallament sense el Raül. Em penso en esperar-la però comprenc que ella ha de fer la seva cursa i jo no li podré seguir el ritme ni en pujada ni en baixada. Així que decideixo tirar i si més no, que la meva referència al davant l’ajudi a forçar una mica més. Començo a pujar molt animat i veig que en molt millor forma que l’any passat. Mentre vaig pujant vaig mirant enrere buscant a la Marta i cridant-la, però crec que va tan concentrada (o potser és el vent) que no se n’adona. Arribar al Coll de Paüls per encarar la baixada cap a La Font Nova es fa en 1h30’ i ara se que pràcticament tot és baixada.

Just abans d’arribar a l’avituallament de la Font nova em passa la Marta que la veritat no va tan bé com voldria…i tot i així em deixa tiradíssim. Quin final que te! A l’avituallament omplo bidons novament i encaro la darrera pujada. Ara sí el meu terreny: “Pistarraca!” Començo a baixar amb la idea al cap d’apropar-me al màxim a les 11h, doncs les previsions de la web diuen que he de moure’m per aquí. Quan queden aproximadament 4km veig que ho tinc molt a prop però sé que vindrà de segons (200m més o menys son la clau). Arribo a Xerta i m’hi esforço al màxim…però finalment entro en 11h00’28”

Estic en un núvol, doncs he baixat més de 45’ de l’any passat a aquest! Afegit a la millora d’ahir…tot pinta que les 17h30 màximes que tenia al cap ja estan fetes sí o sí. S’hauran de recalcular objectius.

Després de la dutxa i del “repostatge”, toca començar a mirar referències i temps de pas dels companys que tenim per darrera. Amb la Cristina, que s’ha retirat, ens passarem tota la tarda atents a l’evolució del Santi i la Montserrat que son els que van més al límit. Al Santi l’acompanya el Pau, que sabem que és un punt a favor, però la Montserrat va ratllant els temps de tall perillosament.

Finalment Santi va amb més de 30’ de marge i tot i que ha patit durant certs moments del dia, ara sabem que arribarà a temps. La Montserrat desgraciadament és tallada a la Font Nova i la baixen en cotxe. Veure l’entrada de Santi a meta aquest dia és una de les imatges que quedaran gravades d’aquest cap de setmana!

Clipboard03
Un dels millors moments del cap de setmana!

Ara sí, quan arriba la Montserrat, ja podem anar tots a descansar que les 7 del matí arriben molt d’hora quan estàs trinxat!

Tot i així, son les 3 de la matinada i m’he desvetllat. El meu cap no para de fer números i decideixo jugar fort. Ho arriscaré demà tot a una carta i faig un pla d’atac per intentar ser sub 17h en el global. Això suposa, després d’haver rebentat la meva marca de l’any passat de la llarga (i teòricament estar més cansat), tornar a millorar la de diumenge en més de 20’

LA CURSA. 27km i +1650m

Cursa

IMG-20150310-WA0001Dit i fet. Objectiu, sub 3h51’, per tant no puc parar als avituallaments així que torno a agafar la motxilla amb els 2 bidons i avituallament propi (2 gels de cafeïna que ahir no vaig fer servir i 2 paquets d’oreo que son el meu avituallament preferit). Deixo el mòbil també al cotxe per no perdre temps fent fotos ni watsapejant 😉

Sortida i a tope (quan dic a tope, és a tot el que puc donar amb l’estat de les meves cames). Se que al cap de 5km si arribes al mig del grup, es munta un embús considerable i aquí s’acabarien les meves possibilitats de fer sub17h. Pels pèls, i corrent amb gent que no em toca passo aquesta zona sense problemes excessius. Ara a no adormir-me i a tibar fort en pujada i intentar no perdre gaire en baixada. Cap al km8 em trobo a David Preñanosa que serà una gran referència i ajuda les següents hores. A les pujades el segueixo. A les baixadesIMG_2629 marxa. Però com que no paro als avituallaments, ens tornem a reagrupar. A les 2h29’ ja sóc al punt més alt. Tinc 1h21’ per fer els 12km’s que queden i començo a forçar la màquina. Arribo a l’avituallament de la Font Nova i continuo sense prendre res a tota merda. Dani m’atraparà quan queden 4 km’s i un cop arribats a la part més plana m’espera per tirar de mi. A aquestes alçades, marcar-se km’s per sota de 5 i la recta final a 4’30” per a mi és una bogeria, però se que tinc el sub 17h a les cames…finalment entro a meta en 3h49’52”

I sí, aconseguit: 16h58’47” i posició 42

El millor de tot es que he gaudit cada segon i cada metre del recorregut, de la pre i de la post cursa. De l’any passat tinc el record del patiment durant gairebé la meitat del recorregut. Arribar a acabar la llarga i tenir un malestar en tot el cos que no em deixava menjar, beure…buidor total. Aquest any he sabut dosificar-me i he pogut gaudir a tota hora, xerrant amb la gent amb que compartia recorregut, aturant-me a mirar el paisatge i intentant gravar mentalment tot el possible per assaborir-lo durant molt de temps.

Se que tornaré!

No em vull oblidar d’escriure unes paraules per els organitzadors, avitualladors, cuiners i cuineres, controls de pas, tota la gent implicada…SOU MOLT GRANS I SOU UN 90% DE L’ÈXIT D’AQUESTA CURSA I DE QUE VULGUEM REPETIR ANY RERA ANY. GRACIES. MOLTES GRACIES.